L'illa de la creativitat

Consell de Cent, 159 és un col·lectiu d'artesans i creadors que treballen en una illa oculta entre els carrers del Comte Borrell i de Viladomat, a l'esquerra de l'Eixample. Un espai«entre industrial i cubà», com el defineix un dels seus inquilins, el fotògraf Sergi Jasanada, que té entre els seus il·lustres veïns el modista Josep Abril, el joier Marc Monzó, l'arquitecte Josep Llobet i els dissenyadors Marcel Fernández i Curro Claret.

Un carreró dóna accés a un pati amb geranis ancorat en el temps. Al fons, darrere un ficus, s'alça la xemeneia de teules vermelles que, a principis del segle XX, no parava de treure fum per la fosa de metalls d'una fàbrica de plats i coberts que tenia un únic client: l'Exèrcit. Després de la guerra, es va transformar en un taller alemany que modelava caps de nines de porcellana a les quals després incorporaven cossos de plàstic.

Quan va tancar, els treballadors es van quedar el local per teixir disfresses de peluix. Al negoci el van anomenar Le Man Brothers. En els últims 15 anys, el recinte s'ha parcel·lat en una vintena d'estudis, molts d'ells compartits per diferents artistes com F2, que s'autodefineix com un espai per donar i rebre, crear i ser creat. És un taller de creació on conviuen il·lustradors, grafistes, dissenyadors, artistes, pensadors i somiadors.

Afectació urbanística

No està permès fer-hi obres, ja que és una illa de cases afectada. Els veïns volen recuperar-la com a espai obert de lliure accés. En conseqüència, les escales i les dues plantes que envolten el pati tenen un aspecte decadent, però això no implica que sigui un lloc abandonat. Al contrari: la vida hi brota.

A peu de carrer hi ha l'estudi d'arquitectura de Llobet, la Galeria Alegría, un obrador de vidres i Déjà vu, una pintoresca botiga francesa de làmpares, objectesvintagei mobiliari art déco, que reparen en el seu taller de restauració.«La gent entra per casualitat i se sorprèn quan veu el pati. Em vaig instal·lar aquí per això, perquè és un lloc inesperat que funciona pel boca orella», explica Diana Vite, propietària d'aquesta botiga que, pels seus baguls antics i pupitres de fusta, sembla sortida de la pàgina d'un conte.

La Galeria Alegría és l'espai expositiu més petit de Barcelona. A penes nou metres quadrats.«Si mesurés una mica menys, es consideraria un armari», fa broma Sebas Rosselló, el seu titular, que pensa sorprendre al juny amb una mostra tituladaTransmetal, de l'autor Jordi Piñol, un artista de 13 anys. Fa poc, Clemente Benito va mostrar en aquesta galeria la seva obra per primera vegada als 94 anys.«És un lloc amb encant, una proposta poc convencional».

Josep Abril és el capità d'aquesta gran nau plena de compartiments. Va ser un dels primers a instal·lar el taller en aquest singular espai que en el subsòl amaga un forn tapiat. Quan hi va arribar fa 12 anys, tot eren artesans. Molts, ferrers i fusters.«Avui hi ha més artistes», considera el dissenyador de moda masculina, valorat per l'elegància dels seus vestits fets a mida.«A París i a Milà havia vist llocs com aquest. A Barcelona és únic», destaca Abril.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

No obstant, no tot són avantatges.«És incòmode, el lloguer no és barat i no està condicionat: a l'estiu hi fa molta calor i a l'hivern et congeles», assegura el modista, que al seu torn valora el bon ambient que regna entre els veïns i la diafanitat de l'espai.«Aquí tinc grans amics».

Consell de Cent, 159 és uncoworking, una manera de rendibilitzar l'espai compartint estudis i tallers per obtenir una doble compensació en forma d'estalvi i contactes.«Si necessito un fil vaig al taller d'Abril», explica Marc Monzó, joier amb trajectòria internacional.«Tinc la sensació d'estar en un entorn agradable de treball i això no té preu, encara que a vegades em distrec».