Pla per preservar els comerços més emblemàtics de Barcelona

les llenties de la família Sala han alimentat generacions de barcelonins; les espelmes de la cereria Subirà, fundada el 1761, han il·luminat milions de vides anònimes; al caliu del London Bar s'han forjat durant un segle tantes tertúlies com parelles; el cartró pedra d'El Ingenio suma més de 150 anys de somriures aptes per a tots els públics, per no parlar de totes les digestions i rotlles que ha albergat Can Culleretes des del 1786, el restaurant més antic de Barcelona. Com ells, molts altres establiments sobreviuen per pur interès vocacional heretat o contra els molins de vent de la crisi, amb la incertesa que un tancament esborri d'un cop de ploma part de la història real i sentimental de Barcelona. Per això, després de la mobilització de part dels empresaris de botigues emblemàtiques, comença a prendre forma un pla per ajudar a preservar-les, que ha anat precedit d'una radiografia detallada del comerç més singular de la ciutat.

La investigació portada a terme en el transcurs dels últims mesos revela que són uns 400 els establiments singulars i valuosos per diferents raons. Entre ells, hi ha untopde 113 que per la seva història (pròpia i lligada a la ciutat) i per la seva arquitectura s'han convertit en botigues emblemàtiques «de referència», explica a aquest diari el regidor de Comerç, Raimon Blasi.

L'Associació d'Establiments Emblemàtics es va crear fa un any, amb uns 40 integrants, per defensar la seva protecció i la seva especificitat. Les diferents administracions lligades al comerç (des de l'ajuntament fins a Comerç, les principals entitats de comerciants, el Consell de Gremis, Pimec Comerç, els grups municipals -el PP n'ha estat un dels motors- i altres representants) es van posar mans a l'obra per mirar d'afavorir la seva supervivència. De fons, bategava la principal amenaça, el final dels arrendaments antics el 2014 i la nova regulació que pot posar contra l'espasa i la paret molts comerciants. Calculen que en una dècada s'han tancat unes 40 botigues amb caràcter.

TERÇ EN RISC / De moment, explica Blasi, s'ha estudiat a fons la situació dels 113 establiments més representatius, amb el resultat que aproximadament un 30% estan explotats pels propietaris de l'immoble, cosa que suposa que no estan en perill; un altre 35% estan llogats però amb contractes actualitzats, mentre que n'hi ha un altre percentatge que sí que està afectat per la LAU. El seu futur seria més incert.

Tot plegat sense comptar les mateixes circumstàncies empresarials o personals que, aguditzades per la crisi, puguin abocar a un tancament a curt termini, com passa amb tants i tants comerços de barri de Barcelona, com va informar EL PERIÓDICO el dia 13.

DIFUSIÓ I MEDIACIÓ / A falta de l'acord final entre institucions i entitats per impulsar accions conjuntes, l'ajuntament ja té clars alguns dels pilars. La idea de fons és «no perdre la qualitat ni la singularitat que suposen un plus al comerç de la ciutat i el diferencien d'altres urbs», diu el regidor, que advoca per «mantenir la identitat». La crisi no permet pagar ajudes, però sí col·laborar en campanyes publicitàries. Un dels passos a fer serà difondre aquests comerços i els seus mèrits, de vegades directament lligats a l'àmbit artesanal, per afavorir que la ciutadania i el turisme els visitin. També es portarà a terme un pla de protecció de façanes i elements singulars. Entre les ajudes hi figurarà la mediació entre propietaris i llogaters per afavorir la renovació dels contractes, així com les ajudes perquè els negocis que s'hagin pogut quedar enrere (no en estètica sinó en gestió) es modernitzin a nivell de promoció i explotació. La crisi, afegeix Blasi, obre una porta a afavorir el relleu generacional, durant anys desinteressat en una professió molt sacrificada.

Notícies relacionades

Tres generacions a la ferreteria

Relleu amb horari ampliat

PUNTS DE TROBADA / Ho sap perfectament Joan Carles Ninou, que es manté al peu del canó al cèlebre Xampanyet,que té dubtes sobre si les seves filles donaran continuïtat a la saga darrere de la barra. El celler va obrir el 1872 i va passar a mans de la seva família el 1929. Es deia Casa Esteve, però com que no hi havia rètol i als anys 60 el vi gasificat va arrasar, va començar a ser coneguda com el Xampanyet fins que el nom va ser obligat. Se'ls acaba contracte d'aquí un any. ¿Hi ha por? Confien negociar i seguir omplint, sobretot els caps de setmana amb barcelonins. «El turista no busca aquest tipus de tapa», argumenta. Perquè les seves preferència són més les conserves i els embotits.

Els Ninou són a l'ull de l'huracà, aquella Ciutat Vella plena de joies. Per això s'hi va forjar l'associació d'emblemàtics, que representa els negocis afectats per la LAU, amb La Colmena, Subirà i altres al capdavant. «No demanem diners, sinó deferències especials i incentius», explica el seu portaveu, Alberto Mejías, que somia salvar la història dels millors taulells locals. Més de 200 establiments s'hi volen alinear, tot i que que el criteri no és universal en el sector. ¿Quan s'és emblemàtic? L'estudi ha intentat distingir categories i valors, però qualsevol d'ells mereix una visita. I una compra, naturalment