Alma Mater, un hotel amb encant

No havia tornat a la universitat des de feia anys. Em vaig perdre la prolongada tancada contra el pla Bolonya amb el cruel despertar dels Mossos l'any 2008. Però la Universitat de Barcelona sempre és un lloc que fa més savis els maldestres que passem per allà. Necessitats de recursos propis últimament els claustres i el paranimf s'han convertit en passarel·les de moda. Allà hi van els del certamen 080 i el vestíbul es converteix en un petit Cafarnaüm de l'elegància.

Però aquests dies la moda de l'ocupant d'espais públics no té res a veure amb l'elegància. Al migdia els estudiants són menys nombrosos que a la nit i també menys que en convocatòries anteriors. Parlo amb el rectorDídac Ramírezi em diu que ell també està per la defensa de la universitat pública. A l'Eixample es va inaugurar fa poc l'Hotel Alma. I ara els estudiants, en assemblea, han decidit convertir l'escalinata que porta al rectorat en el Gran Hotel Alma Mater. Sense cap mena de dubte un hotel amb encant que permet als joves cadells de l'individualisme deixar-se veure en amistat i en projectes.

Per entrar a la universitat a hores intempestives ja no fa falta cap examen de selectivitat. N'hi ha prou de carregar-se un parell de portes i viure aquells diesprima della rivoluzione. A les nou del vespre els estudiants són minoria. Entre els que un dia van pagar la seva matrícula s'agiten aquells a qui la premsa benpensant denomina agitadors i la premsa de Madrid anomena còmplices del PSOE. ¡Ja li agradaria al PSOE tenir a la seva disposició aquesta mostra de joves irats! Parlen bé els portaveus dels estudiants. L'Albertés un dels portaveus i se li nota un gran exercici d'expressió oral. Una mica de profunditat en els arguments i una certa cohesió del lideratge convertirien els ocupants estudiantils en un poder que no té res de frívol. Però els perden les portes forçades i l'abandonament de la litúrgia de la protesta.

¿Què es fa en un edifici antic i okupat? Els portaveus anuncien l'organització de tallers. El taller d'avui és el que els exercicis espirituals van ser ahir. Fan veure que aprenen coses noves perquè les velles no els obriran cap porta laboral en el futur. Entre la meditació transcendental i la frívola acumulació de coneixements val més dedicar-se a la felicitat abans que a l'esforç estèril.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

Em trobo amb un professor de la facultat d'Econòmiques. «He vingut aquí per si veia algun dels meus estimats alumnes. Sé que si em veu entre aquesta petita multitud s'avergonyirà del que està fent», explica. Li dic que la protesta no ha d'avergonyir ningú. El professor em respon que no és la protesta el que sap greu sinó la constant expressió del vandalisme allò que fa perdre raó als que la tenen. I a continuació conclou: «Vaig ser aquí l'any 2008 i els okupants de llavors van decidir instal·lar una mena de latrina per a aigües menors sota l'estàtua del monarcaAlfons X el Savi. Si el rei més poliglot i intel·lectualment generós de l'antiguitat mereix ser convertit en un urinari, ¿quina autoritat moral els queda a aquests joves tan carregats de raó com mancats d'estratègies?»

Així és la vida de la protesta. La paraula reflexiva té el seu enemic més gran en la paraula cridada. Al Gran Hotel Alma Mater s'espera que d'un moment a l'altre entri la força pública. L'Albertestudia història, però en realitat està fent història. H