Respostes al laberint judicial

Segurament és casualitat, però per alguna jugada del destí l'absolució i la mort estan molt a prop, comparteixen sostre. Un dels vuit edificis que componen la Ciutat de la Justícia, aquests magnètics blocs de formigó de colors que entusiasmen alguns i horroritzen uns altres, està buit. Gairebé buit. Mentre que a la façana penja l'inevitable cartell de despatxos de lloguer, als baixos tots els vidres estan pintats de blanc, però dos dels locals estan oberts: comparteixen el tètric edifici la Caixa dels Advocats i una oficina de suport dels Serveis Funeraris de Barcelona. Tots dos, això sí, tenen sentit en una ciutat judicial, ja que no solament hi ha tribunals, sinó que l'edifici del costat és el de l'Institut de Medicina Legal, on entre altres coses fan autòpsies a víctimes d'accidents o crims.

M'acosto a la Ciutat de Justícia per la curiositat despertada per tota aquesta interminable desfilada davant els jutges de polítics, famosos i fins i tot un gendre del Rei quan a la majoria dels mortals no ens toca mai presentar-nos al jutjat. I quan anem a la gran ciutat de jutges i advocats partida per la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet anem molt perduts. I com que -suposo per raons arquitectòniques de l'anglèsDavid Chipperfield- la majoria de senyals són bastant petits i foscos, al vestíbul i als passadissos hi ha unes quantes persones amb armilla groga que responen totes les nostres preguntes.

Són informadors amb història, perquè fan aquesta feina com a part de la seva condemna per un jutge. Com el joveEnric, que m'explica enmig del vestíbul que el van enxampar en un control d'alcoholèmia despres d'una nit de gresca a Palau-solità i Plegamans. El jutge li va proposar canviar la multa de 1.100 euros per 160 hores de treball per a la comunitat. I allà el tenim, dos matins per setmana durant quatre hores -o sigui, en total hi serà 40 dies- d'informador. «Al principi necessitava una xuleta, perquè això és un laberint, però ara m'ho sé tot de memòria», explica, més fastiguejat per haver perdut el carnet de conduir durant 11 mesos que per fer aquest treball voluntari-forçat.

Als edificis centrals de la ciutat en miniatura han volgut posar les coses una mica més fàcils al donar a cada bloc una lletra. No per ordre alfabètic, sinó per la F de Fiscalia, la P de Penal, la C de Civil i la I d'Instrucció. A la primera planta hi ha les sales de vistes, on un funcionari crida els acusats que no apareixen. Hi ha molts agents també per testificar. Als papers de citacions penjats a les parets consten moltes faltes per furt i delictes d'apropiació indeguda, atemptat contra l'autoritat i estafa. Aquesta última podria aplicar-se també al preu que a la cafeteria del soterrani demanen per un rioja senzill, un criança de Cune, que costa 23 euros quan al súper no passa de 6. Els entrepans (3,55) i lesfocaccias (2,10) tenen uns preus més ajustats.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La veu dels funcionaris

3 Parlant d'ajustos: quatre sindicats de funcionaris judicials convoquen en un plafó protestes contra les retallades. «Els funcionaris veiem de prop els problemes reals de la justícia. Per tant, exigim que ens permetin participar en la presa de decisions», diu un cartell. En prenc nota. M'oblido delsMilletiCampsiUrdangaríni penso en tota aquesta gent anònima que intenta que la justícia funcioni, malgrat que tots tenim els nostres dubtes.