El Carnaval perd la rua central i expandeix la festa a tots els barris

Arminda va passar el Nadal a casa, a Bolívia, on va assistir al casament de la seva germana. De Cochabamba es va endur fotos de la seva filla Alejandra, de 9 anys, a qui espera poder portar a Catalunya algun dia, i també vestits i material per al Carnaval de Barcelona, el del Paral·lel, el que des de fa un parell d'anys concentrava la comunitat llatina. La cita era ahir però, després que l'ajuntament proposés eliminar-la i es fes enrere, va ser molt menys lluïda. Arminda i la resta ho van donar tot i no va semblar importar-los que només fossin 12 comparses -el 2011 eren 35-. Es va imposar així la tesi municipal de tornar la festa als barris per implicar més el barceloní. ¿Va funcionar?

A les sis estava previst que comencés i a les sis eren pocs els que esperaven a la vorera. Vistes les fotos de l'any passat, quan el carrer dels teatres tenia una desena de fileres de públic, queda clar que aquest ha estat l'any de la distribució del protagonisme, ja sigui cap a Sants, on hi va haver una quarantena de petites comparses, o cap a Gràcia, on les famílies del barri i els esplais van agafar les regnes de la cercavila.

La idea, així ho diu l'ideari de Xavier Trias, era recuperar l'esperit d'alegria i participació que tenien els carnavals barcelonins del segle XVII, quan el lliure albir s'imposava i no hi havia ordenances de civisme. Arcil Fernández, un jove bolivià que anava vestit de virrei en una comparsa que escenificava l'època colonial, no amagava certa tristesa al veure «tan poca gent» després de tres mesos de preparatius. En la seva banda musical hi havia diversos nois de Martorell, un grup de voluntaris que van voler donar-los un cop de mà i que ahir mateix van començar a assajar les cançons tradicionals andines. I al darrere, les joves ballarines, amb vestits plens de retalls portats del seu país.

La rua de Paral·lel no només va ser menys concorreguda. També més curta. Va perdre 500 dels 1.300 metres habituals i en qüestió d'una hora i quart ja tenia el recorregut a la butxaca. «Moltes comparses han decidit quedar-se als seus pobles aquest any perquè quan es va cancel·lar ja es van buscar la vida», va explicar un noi de la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya. Entre el públic, molt poca gent disfressada. Homes de dona, àvies de pirata, dones d'home, joves de nadó, noies de presidiari. Entre les comparses llatines cridava l'atenció el seguici del Museu del Mamut, institució que va oferir grans titulars fa un parell de setmanes gràcies a un sonat robatori de peces de marfil. «Ja ho teníem previst, no ha sigut gens improvisat», va dir el conductor, al qual seguien una quinzena de jovenetes troglodites que buidaven una llauna de cervesa rere l'altra.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

TANCAMENT INDEPENDENTISTA / Bolivians, peruans, colombians, hondurenys. I catalans. Tancant el passeig del Paral·lel, la comparsa del Poble-sec per la Independència, en què una noia que feia d'Espanya -amb antifaç de lladre de bancs- arrossegava amb una cadena tot allò que els protagonistes de la desfilada reclamaven: l'aeroport del Prat, el corredor mediterrani, les seleccions catalanes... Al seu darrere, la comitiva de neteja, amb molt poca feina i molts efectius.

Segons la Urbana, 8.000 persones van presenciar la rua del Paral·lel. I 15.000 de 300 grups van participar en les 33 rues repartides per la ciutat. És difícil calibrar si la idea de dividir el Carnaval ha estat un èxit. En canvi, si l'objectiu era que Barcelona es quedés sense una rua principal, prova superada.