TMB encén internet

Internet no va trigar ni cinc minuts a reaccionar. Tan bon punt la plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va votar a favor de fer una aturada de quatre dies durant el Mobile World Congress, les xarxes socials van començar a generar comentaris a favor i en contra de la iniciativa. Els missatges es poden dividir en dos: els que defensen la mobilització perquè el treballador està en el seu dret de reclamar el que és seu, i els que, respectant el dret de convocar una vaga, consideren que fer-la coincidir amb el congrés més important de l'any és una greu equivocació.

Fins ara, els que han parlat han estat la classe política i els principals afectats, Fira de Barcelona i sector turístic. No cal dir que no estan gens d'acord amb la convocatòria de vaga. També han parlat els sindicats, que en aquesta ocasió -com a mínim, en els comitès d'empresa de metro i bus- van de la mà en una protesta que saben que és impopular. A internet, les opinions són més viscerals, potser alimentades per un anonimat que de vegades no ho és tant. A Twitter triomfa aquests dies el hashtag -tema del moment- #joamblavagaTMB, en el qual molts aboquen el seu incondicional suport a la plantilla del transport públic.

ELS DIRECTIUS I ELS SEUS SOUS / Aquí hi podem trobar Francisco Garrobo, que sosté que el 15% del pressupost de l'empresa va a parar als directius «mentre es retallen línies i als treballadors ens congelen sous». O algú que es fa dir Sirereta, que es pregunta «per què necessita TMB una cadena de televisió», en referència a la recent estrena de MouTV. Respon algú que s'ha batejat com a Taro Soramamme -un personatge de la sèrie de dibuixos Dr. Slump-. «Quan no són els pilots, són els controladors. I quan no són aquests, són els empleats de TMB. ¡Prou!»

Daniel Vilardell fa un pas més enllà ficant el messies en el conveni col·lectiu de l'operador que gestiona el bus i el metro de Barcelona. «Si Jesucrist baixés a la Terra -comparteix-, seria del 15-M, recolzaria els treballadors amb missatges a #joamblavagaTMB i optaria per la vaga general». «Encara sort que els puticlubs de luxe i els restaurants no fan vaga conjunta amb TMB. Estem salvats. Hi tenen dret», assevera Valentí Emprenyat.

A la web d'EL PERIÓDICO també hi ha molts lectors enfadats. Aquí hi ha més gent a favor dels quatre dies d'aturada durant el congrés de mòbils que en contra. El comentari més votat és el de Mary: «Hi ha una dita que diu així: treballadors units mai seran vençuts. I el que volen aquests governants és a través dels diaris que la gent es posi en contra dels treballadors de TMB perquè si tots, i quan dic tots som tots, sortim al carrer als governants se'ls posaran els c... per corbata».

El debat també se centra en la dimensió de la protesta. En si 700 euros per treballador són prou per posar en suspens la fira més valuosa de la capital catalana. Molts consideren que la quantitat és el menys important, que el que hi ha sobre la taula és una promesa no complerta. Altres sostenen que 700 euros no són cap tonteria perquè és el que guanyen al mes moltes famílies.

DUEL CIUTADÀ / Visió sindical o visió empresarial. ¿Però on és el ciutadà que durant aquests quatre dies s'haurà de buscar la vida, sense bus ni metro? Eren molt pocs els que ahir es queixaven des d'aquest punt de vista. Potser encara no s'han adonat que això va més enllà de la fira del mòbil, que durant 96 hores s'hauran d'acontentar amb els serveis mínims, si es respecten, i que els desplaçaments en cotxe seran un infern. La Laura és una de les que se'n va adonar. «Aquests del mòbil tenen pasta per a un taxi, no em preocupen. ¿Però com porto els meus dos fills al col·le? ¿Com arribo a Nou Barris a treballar vivint a la Zona Franca i sense cotxe propi? Suposo que això és igual perquè els que vivim aquí tot l'any i no som rics pringuem i punt».

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Tots els comentaris segueixen una línia coherent a favor o en contra de la plantilla de TMB. Però ningú hi aporta cap mena de solució. No sorprèn gens, ja que la negociació del món real també segueix estant en un punt mort, sense cap reunió a la vista, a tres dies que els sindicats es presentin a Treball per presentar la sol·licitud de vaga. N'hi ha, com Rafa Rubio, que parlen de «xantatge»; com El Gato con Damas, que es queixa que sempre en surten perjudicats els mateixos, o com José Orihuel, que a Twitter pensa replantejar-se «això de saludar els conductors de bus si no desconvoquen».

MISTERIS SENSE RESOLDRE / La bona memòria és una altra bona eina en aquests casos. Com la que exhibeix la Montse a Facebook al recordar espolis pretèrits per resoldre. «La gent es posa les mans al cap per una vaga, però... ¿i pels que han desmantellat les arques i encara són al carrer? Per aquests, ningú diu res», es lamenta. Garrobo recorre al cine i penja un tros d'El club de la lucha,20 segons que sonen així: «Perseguiu la gent de la qual depeneu, preparem el vostre menjar, recollim les vostres escombraries, connectem les vostres trucades, conduïm les vostres ambulàncies i us protegim mentre dormiu. Així que no et fiquis amb nosaltres».