Una nova oportunitat

Hi ha coses que no es veuen però que hi són. A simple vista res distingeix una persona que té un òrgan trasplantat d'una altra que no ha passat per aquesta experiència. Però hi ha alguna cosa diferent a l'interior de cadascun. La galeria H2O de Barcelona acullTrans, una sèrie de retrats, una col·lecció de mirades de gent que ha viscut un trasplantament i que ara té una altra oportunitat. Els firma Laura Cuch, una jove fotògrafa que es fa preguntes i, amb les fotos, mira de respondre-les. «Volia saber si el fet d'estar trasplantat es notaria en el retrat, encara que fos veladament, sense que es veiés necessàriament a través d'una cicatriu o d'alguna cosa evident», comenta. Mirades i gestos d'il·lusió, de força, una mica tímides o de desconcert comparteixen l'espai a la galeria.

Els protagonistes de la mostra han rebut trasplantaments de fetge, ronyó, pulmó o cor i són majoritàriament espanyols i del Regne Unit, els dos llocs en què treballa la fotògrafa. «Vaig trobar aquestes persones perquè ja les coneixia i les tenia a prop, a través del boca-orella i també contactant amb associacions de pacients. Vam parlar, vam decidir conjuntament quin era l'aspecte clau de la seva història i on faríem les fotos. I amb alguns d'ells segueixo mantenint el contacte i m'expliquen com els van les coses», explica Cuch.

QUI ÉS QUI / Per a qui vulgui saber-ne més, l'exposició inclou un seguit de textos sobre cadascun dels retratats. «S'explica com ha afectat aquella experiència a aquella persona, com ha canviat la seva manera de pensar, de veure les coses», diu l'autora.

Notícies relacionades

La fiscalia denuncia un grup per llogar pisos turístics sense permís dels propietaris

El TSJC defensa el dret a l’enterrament pel ritu islàmic d’un veí de Mollet

Transés el tercer projecte d'una trilogia que «qüestiona la naturalesa de l'ésser humà mitjançant temes relacionats amb la salut i la malaltia». El primer va serSin sueñoi mostrava gent que, per diferents causes, dormia poc. El segon va serNo ma, sobre dones que no són mares i saben que no tindran fills en el futur. Una altra vegada, retrats en la mateixa línia però amb un denominador comú. Experiències intangibles tancades en una imatge.

A més a més d'explicar aquestes històries, la fotògrafa pretén aportar el seu petit granet de sorra a la donació d'òrgans. «Si hi ha algú que pren consciència de l'important que és, aquest treball ja haurà valgut la pena», acaba dient. La mostra es pot visitar fins al 3 de febrer a la galeria H2O. Carrer de Verdi, 152. De dilluns a divendres, de 16.00 a 20.00 hores.