El projecte vitícola i social de Can Calopa compleix en silenci 10 anys

Són sempre estranyes aquelles notícies que durant uns dies trenquen la monotonia informativa i, de sobte, com si la Lluna passés per davant seu, s'eclipsen i cauen en l'oblit. ¿Un exemple? ¿Recorden Mathias Rust? D'aquí quatre mesos es compliran 25 anys de la gosadia d'aquell jove alemany que, amb 19 anys, va burlar les defenses antiaèries de l'URSS i va aterrar a la plaça Roja de Moscou, el vell somni mai aconseguit per la Luftwaffe. Doncs una cosa així, tot i que a una escala més modestament local, va passar fa 10 anys amb Calopa, una recòndita finca de Collserola on el llavors alcalde Joan Clos va tenir la controvertida idea que l'Ajuntament de Barcelona produís el seu propi vi per a les recepcions oficials. Anem de visita, doncs, a Can Calopa.

Camí de la finca, en una de les zones més boniques del parc natural, és gairebé inevitable recordar com s'ho va passar de bé l'oposició fa 10 anys. Gairebé feien l'onada, especialment els regidors del PP. El projecte els semblava l'última boutade de l'alcalde. Falcon Clos. Així van batejar alguns regidors la iniciativa per proferir unes rialles.

Al cap de pocs minuts de passejar per les tres hectàrees de Can Calopa ja queda clar que aquell projecte, malgrat el voluntari silenci amb el qual compleix anys, gaudeix de bona salut. De fet, el projecte no és un, sinó que en són dos. El primer, el vitícola, és el que es va publicitar més llavors. Produir vi amb ceps mediterranis i plantar cara així a les varietats del nord d'Europa, pesadament omnipresents en tots els vins, com llavors passava, per exemple, amb el cabernet sauvignon. L'altra cara del projecte es va posar en marxa una mica més tard. Era la social. Darrere de la tasca de cuidar els ceps, de collir els raïms i d'elaborar del vi hi ha les mans d'una dotzena de joves rescatats de les aigües de l'exclusió social. Un parell d'hores a Can Calopa són suficients per concloure que és tan difícil conèixer les persones com els ceps.

De ceps, a la finca n'hi ha de cinc varietats: syrah, sangiovese, garnatxa, aglianico i agiorgitiko. Tots són originaris del Mediterrani més temperat, d'una zona compresa entre els paral·lels 38 i 42, víctimes de les invasions bàrbares procedents de latituds més altes, on els agricultors, per qüestions climàtiques, van portar a terme durant segles una selecció pacient de les millors plantes, les més resistents, de manera que, arribada la segona meitat del segle XX, van acabar amenaçant les varietats del sud, més acostumades a fer la migdiada sota el sol, amb una cosa així com una mena d'exclusió social vinícola.

CEPS PREFIL·LOXÈRICS / En 10 anys, els directors del projecte de Can Calopa ja han tret algunes conclusions. Agiorgitiko, la resident grega, no treballa. No li van bé ni la humitat ni les ombres de mitja tarda de Collserola. El repte de la finca és esbrinar si és possible embotellar un vi de qualitat amb les varietats que hi ha plantades, però si la grega no vol sempre hi haurà altres candidates. Carles de Ahumada, director alhora del projecte enològic i del social de Can Calopa, té idees, sobre això, d'aquelles que fan posar els ulls com unes taronges als profans. «No ho sé, no estaria malament, per exemple, recuperar aquí alguns dels pocs ceps prefil·loxèrics que queden a Catalunya, alguns d'aquells que ni tan sols estan catalogats al gran banc de dades de Montpeller...». Davant la cara de sorpresa dels seus interlocutors, De Ahumada explica que a Catalunya resten intactes entre 16 i 20 minúscules vinyes que van sobreviure a la plaga de fil·loxera que va arrasar tot Espanya a finals del segle XIX. En termes botànics, és com descobrir neandertals vius en una cova.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

COLLITA EXCEPCIONAL / Aquest, el d'anar a la recerca i captura d'espècies gairebé extingides, és un camí que potser explorarà algun dia Can Calopa. Un altre -tot i que aquest DeAhumada l'observa amb moltes reserves- és desbrossar nous camins de producció ecològica. Ja es veurà. De moment, aquelles vinyes que Clos va promoure fa 10 anys i que Xavier Trias va heretar i manté per la seva inestimable aportació social compleixen anys en silenci. La collita del 2011, per cert, va ser realment excepcional. Més d'11.000 quilos de raïm, suficient per produir unes 8.500 ampolles.

Un brindis per Mathias Rust.