Mar en calma al Besòs

«El barri del Besòs està recuperant el seu pols normal, sense oblidar el fet i el dolor produït, que es recordaran durant anys», exposa Fèlix Rodríguez, president de l'Associació de Veïns i Veïnes del Besòs. I és que, després de l'homicidi del senegalès Ibrahima Dyey el 3 de gener a mans d'una persona d'ètnia gitana i les consegüents tensions i mobilitzacions que van seguir al crim, la tranquil·litat torna de mica en mica a aquesta zona del districte de Sant Martí. Fode Mane, de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS), recorda que«no ha estat un conflicte entre col·lectius, sinó entre dues persones». Mane, que ha estat al peu del canó des de gairebé el mateix moment del crim, reconeix que«la gestió no ha estat fàcil, però s'ha fet bé».

«Això no significa que no pugui quedar un petit grup, a títol particular, una mica alterat», aclareix el comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, que considera que la roda de premsa del dia 5 de gener, en la qual totes les entitats del barri (incloses les de gitanos, com la FAGiC, i la de senegalesos) van condemnar conjuntament l'assassinat i van demanar justícia, va ser la«prova del cotó»per al teixit associatiu del Besòs. Davant aquests possibles rancors, l'ajuntament mantindrà, com a mínim els primers dies d'aquesta setmana, el dispositiu de mediació d'urgència que va posar en marxa el mateix dia 3 de gener.

I és que, encara que els ànims s'hagin temperat, es fa difícil deixar de banda certs sentiments oposats. Des del veí Centre Cultural Gitano de la Mina, el seu president, Rafael Perona, que ha denunciat enèrgicament el crim, valora els 10 dies següents al crim com un assetjament.«Ens hem vist atacats per alguns mitjans de comunicació i parts de la societat, que han criminalitzat tot el col·lectiu gitano», assenyala. A més, als voltants del lloc dels fets (el carrer de Palerm), algunes persones d'ètnia gitana critiquen i es mostren enfadades per la forta pressió policial que estan vivint aquests dies a la zona.

Propostes per conviure

«Mai falta l'entesa, sinó la discussió o el debat». Amb aquesta màxima, una tradicional dita senegalesa, Mane apunta al principal element, a més de la justícia, al qual han recorregut i recorreran: mediació i cohesió social. I és que ell ho té molt clar:«A la violència no s'hi pot respondre amb violència».

Després de la proposta que el president de la FAGiC, José Santos, va fer el dia 5 de gener per crear una plataforma de diàleg, el comissionat d'Immigració s'ha compromès a impulsar una taula per a la diversitat i la convivència. Igualment, les necessitats del barri del Besòs han canviat (en part a causa del descens de l'arribada massiva d'immigració) i per això des d'aquest organisme també reconeixen que han de«desplaçar els recursos de la primera acollida i posar l'accent en la convivència i la cohesió de la societat».

Això és una cosa que Rafael Perona trobava a faltar des de fa temps.«Fa falta intervenció administrativa. Necessitem més mesures socials i més recursos econòmics», apunta. No obstant, Fèlix Rodríguez recorda que la llei de barris 2008-2013«està impulsant el Besòs i el Maresme amb una ajuda de 14 milions d'euros, entre els quals s'inclouen, a més del totxo, diversos plans d'ocupació i de mediació».

Dol i repatriació

Notícies relacionades

Barris postmigratoris

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Una altra mostra de convivència es va poder veure dijous passat, 12 de gener, quan es van celebrar, al tanatori de la Ronda de Dalt i pel ritu musulmà, els actes funeraris per vetllar el cos d'Ibrahima Dyey. Representants municipals, de veïns del barri i del consolat i amics van acompanyar en aquests difícils moments un cosí germà i un oncle de la víctima, que van arribar després de l'homicidi. A aquest comiat s'hi van sumar, dissabte al migdia, uns joves d'un cau de Sant Adrià, que van deixar anar globus amb un missatge de pau i solidaritat al carrer de Palerm.

Una vegada tramitats els perminos, el cos d'Ibrahima serà repatriat en avió, possiblement avui o demà. Com que això té un cost molt elevat, la comunitat senegalesa, veïns del barri i fins i tot el mateix consistori han posat el seu granet de sorra perquè la repatriació sigui possible.