El dia que no hi hagi obres a Lesseps

Amb el sol de primera hora de la tarda, quan les ombres ja són molt allargades, m'adreço a una parella de persones grans assegudes en un dels molts bancs que poblen la plaça de Lesseps. Una plaça dura, però precisament per la presència del sol -gràcies a l'absència d'edificis molt alts- molt agradable a l'hivern. Els pregunto per la plaça, que si els agrada o no, que si no estan cansats de les eternes obres que des de fa dues o tres generacions sempre tenen alguna part de la plaça de cap per avall. Parlem i al final els pregunto els noms. S'estimen més no dir-los. «És que jo he estat sempre al departament d'urbanisme», diu l'home, jubilat, i sense ganes de polemitzar sobre les obres i idees de companys de la professió, o del mateix despatx, potser. O potser va ser ell mateix qui, anys enrere, va contribuir a una de les moltes reformes de Lesseps, que no sempre han agradat als veïns, i només faltaria que ara l'hi recriminessin a ell.

Per a ells, em diu la parella, la plaça no està malament. Molt accessible per a les cadires de rodes, tot i que amb alguns desnivells. «Hi ha molts menys arbres que abans», assenyala la senyora, «però just ara això s'agraeix enormement». Tenia por que a l'estiu la plaça fos un forn, però tampoc s'hi ha estat tan malament, «si saps trobar les ombres». I d'arbres sempre n'hi ha hagut aquí: les cròniques expliquen que el 1664Dídac de Sant Miquel, el prior de l'església dels Josepets, va ordenar aixecar una avinguda de xiprers que anés des de l'escalinata fins a la riera de Vallcarca.

Lesseps és una de les sis places on des de fa mesos estan paralitzades les enormes obres de la nova L-9 del metro i on els grans forats d'accés al futur suburbà serantapiats temporalment fins que hi torni a haver diners per reiniciar els treballs. Curiosament, per no cridar tant l'atenció, aquí la immensa grua, que a les altres places és groga, es va pintar de color gris i es confon amb les grans escultures, construccions rectangulars que decoren la plaça.

A mi no em desagrada l'actual versió de Lesseps, sobretot en comparació amb les dues fases anteriors. Té més amplitud i és més amable per al vianant, tot i que per als automobilistes segueix sent un laberint on un petit error et pot portar a donar una bona volta pels carrerons del seu entorn. Llàstima, això sí, que queda tan poc rastre del passat, com la històrica masia de Ca l'Alegre, que ara hauria estat, a sobre dels vials de la ronda del General Mitre, una àncora d'altres temps a la qual agafar-se. Com si volguessin torturar-la, els respectius ajuntaments la van anar amputant, la van anar fent caure a trossos al llarg de mig segle: el 1908 ja van tirar a terra la meitat de l'edifici principal, la capella es va ensorrar el 1934 i no va ser fins al 1958 quan van caure les últimes restes de la vasta construcció.

Notícies relacionades

Les queixes pel mal estat dels pipicans es dupliquen en dos anys

Daniel Corral: "És un moment clau per reformar les Policies Locals de Catalunya"

'Todo sobre mi madre'

Aquella església dels Josepets (oficialment anomenada Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep) és l'únic testimoni de pedra que ha viscut totes les transformacions d'una plaça amb nom d'enginyer francès. Una mica més jove, però no pas menys atractiu i bonic, és l'edifici del davant, les Cases Ramos, aixecades el 1906 per l'arquitecteJaume Torres Grau per al navilierRicard Ramos. Al seu pisPedroAlmodóvarhi va rodar unes quantes escenes de la pel·lículaTodo sobre mi madre. Però llavors les vistes des del pis de la plaça de Lesseps eren diferents.