L'amor de Dele va estimular la curació psíquica de Susu

Els grans cors que Dele, company de Susu, de 40 anys, va pintar perquè ella els veiés a l'edifici contigu al Centre Fòrum Hospital del Mar, on la dona estava hospitalitzada per una alteració psíquica, van estimular i van accelerar la seva recuperació, assegura el psiquiatre Antoni Bulbena, responsable del servei citat. Aquesta mostra d'afecte inesperat, incondicional i constant -Dele va pintar cors de múltiples mides i colors- va exercir sens dubte la funció de suport «segur i sense marge d'error» que ella necessitava per sortir de l'hospital amb il·lusió, explica el psiquiatre. «Ella sabia que, fes el que fes o hagués fet, a ell li agradava -afirma Bulbena-, i que l'estava esperant per construir alguna cosa junts. Són coses que fa algú que t'estima».

L'actuació de Dele va denotar, a parer de l'especialista, que ell desitjava la recuperació d'ella, i que esperava la seva companyia perquè, possiblement, la necessitava. «Per poc que hi hagi interacció i sentiments coincidents, aquesta insistència a mostrar afecte resulta perfecta i reconfortant -diu Bulbena-.

Si hi hagués hagut discrepància, si a ella no li agradés ell, les significatives pintures amoroses que contemplava diàriament podrien haver-se convertit en un element de persecució». En aquest cas, no hi va haver problema.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

Les alteracions psicològiques, com la que va portar Susu a l'hospital, tenen tres desencadenants que intervenen en la seva aparició, coincideixen els psiquiatres. Un és la predisposició biològica de cadascú a perdre el control de la seva salut psíquica; un altre és la personalitat i el tercer és el lloc i les persones amb qui es viu. Convenientment transformat, aquest últim element pot deixar de ser causa del problema i ajudar a la recuperació, expliquen. Així va ser en el cas de Susu.

ÉS MILLOR ANAR-SE'N AL CAMP / Diu l'estadística epidemiològica que en el món rural es pateixen menys trastorns mentals que a les grans ciutats, i que els problemes que succeeixen al camp són de menys transcendència i gravetat que els urbans. L'element que subjau en molts d'aquests conflictes mentals és la soledat mal acceptada, afirmen. «Una cosa és desitjar estar amb algú per construir alguna cosa junts, i una altra de diferent necessitar la companyia sigui com sigui -descriu Bulbena-. Hi ha persones que fan coses estranyíssimes per tal de no estar mai soles». De la història de Susu se'n desprèn que Dele necessitava «apassionadament» estar amb ella, diu el psiquiatre. «En aquest cas, el desig va tenir una funció protectora i constructiva».