en contra

T-10, la credibilitat de Trias

2
Es llegeix en minuts
Jordi Hereu

«Vull fer una denúncia, clara i potent, d'una cosa que és exagerada: l'augment de les tarifes del transport públic. L'augment de la T-10 és completament exagerat perquè és la targeta més popular i utilitzada. [Aquest augment] és una vergonya en un moment de crisi i de dificultat econòmica». No puc estar-hi més d'acord. Les pa­raules, però, no són meves. Les xarxes socials, contundents hemeroteques audiovisuals, ens permeten sentir avui allò dit, amb tota solemnitat, l'any 2009.Xavier Trias, acompanyat d'un altre il·lustre indignat,Lluís Recorder-que qualificava l'increment d'aquell any de «greu i injust»-, compareixia davant els mitjans per treure profit polític, una vegada més, a la decisió de l'ATM d'apujar els títols de transport públic. CiU sempre s'ha mostrat insolidària amb el transport públic. El llavors cap de l'oposició, avui alcalde, coneixia les dificultats de finançament d'aquest servei però jugava a instrumentalitzar les pujades. Increments necessaris però molt allunyats als presentats aquesta setmana. I és queTrias,cal reconèixer-ho, ha aprofitat molt bé el temps: en la primera ocasió que ha tingut ha fet créixer les tarifes com mai. Ha estat, però, incapaç de liderar i mantenir la paraula donada al Consell Plenari, on es va comprometre que l'augment del preu dels bitllets seria proper a l'IPC i no una multiplicació per quatre d'aquest índex.

Més per menys. Més diners invertits per menys serveis prestats. Amb la llum verda que els representants de l'ajuntament han donat a les noves tarifes,Triascontradiu la màxima deMies van der Rohe. Malauradament per als barcelonins, també cal dir-ho. De res ha servit que Barcelona inverteixi més diners. ¿El resultat d'aquest esforç? Una intolerable reducció de serveis, com la supressió d'algunes línies de bus i la baixada de freqüència d'altres. Estem pagant el transport públic com un luxe i, a més, amb pitjors serveis i amb tarifes inflacionistes per la mala gestió de les propostes.

El transport públic es pot posar a l'alçada -a nivell de drets ciutadans- dels anomenats pilars de l'estat del benestar. La seva contribució en termes de cohesió social, connexió territorial i qualitat de vida és essencial perquè la nostra esdevingui una ciutat sense desequilibris. Per ­això cal demanar que els canvis de rumb efectuats en les polítiques de transport públic es valorin en la importància que tenen.

Notícies relacionades

Fa uns mesos, quanTriasens assegurava que no apujaria tarifes per sobre de l'IPC, vaig dir al plenari que la T-10 seria el termòmetre de la credibilitat del nou alcalde. Sé com costa aconseguir millores en aquest camp: jo vaig fer possible el metro nocturn el 2007, que la L9 no s'aturés... La mateixa setmana que el Govern ens parla de la taxa turística -¿endevineu què opinavaTriasd'aplicar-la a Barcelona mentre estava a l'oposició?-el mercuri s'ha disparat fins als 41º... Febre, molta febre. Constato que el criteri de l'alcalde no s'ha complert. Ha estat, una vegada mes, incapaç de defensar els interessos dels nostres ciutadans.

La nostra obligació és la de portar la gent allà on la seva quotidianitat requereix i fer-ho amb bon servei, amb austeritat i eficàcia, però amb valentia. La valentia de defensar tot allò que volem per a la ciutadania.