Barcelona preveu firmar el nou pla per a Can Batlló abans d'acabar l'any

Avui fa sis mesos de l'emocionant i festiva entrada dels veïns al reivindicat recinte fabril de Can Batlló, a la Bordeta. És el mateix temps que fa que els nous dirigents locals ocupen les senyorials poltrones de Sant Jaume. En aquest breu període -més que breu tenint en compte que la transformació dels 43.700 metres de l'antiga colònia industrial en trama urbana acumula 35 anys d'espera- s'ha avançat i molt. Els veïns -els principals interessats- no només ja tenen en funcionament una àmplia biblioteca popular, una sala de reunions i un perfectament adaptat espai de criança compartida, sinó que acaben d'estrenar un espectacular auditori. L'ajuntament, per la seva part, l'altre gran actor implicat, ultima amb la propietat dels terrenys el canvi en la gestió de la transformació per agafar ell mateix les regnes del procés.

Un acord que el nou regidor del districte, Jordi Martí, desitja tancar abans de les festes de Nadal, per, d'aquí sis mesos, poder acabar de pagar les indemnitzacions pendents i començar amb els reivindicats enderrocs amb l'objectiu d'esponjar la zona i «obrir» de veritat el recinte al barri.

FEINA / A l'activisme dels veïns tant li fan els festius... i encara més els ponts. I és que si alguna cosa sobra al bloc 11 de Can Batlló, recuperat l'11 de juny passat pels veïns, és precisament feina. Així, dimecres passat a la tarda, la immensa nau situada al cor de l'antic complex industrial era plena de voluntaris treballant en les seves millores. No és gens estrany, doncs, la rapidesa amb què evoluciona la transformació del nou espai veïnal, a base d'hores i més hores de treball desinteressat dels veïns. L'última novetat al lloc i joia de la corona: l'auditori. Menys de dos mesos després d'aconseguir -després d'una àrdua batalla- que la propietat els cedís les claus de la gran sala, l'auditori ja és una realitat, i en les dues setmanes que han passat des que es va estrenar ja ha acollit dos actes.

La projecció d'un curtmetratge va servir per inaugurar aquesta sala polivalent. «A canvi que els cedíssim la sala per estrenar-lo, els autors del curt ens van deixar aquí la pantalla que van construir per projectar-lo. És la filosofia de Can Batlló, tothom hi aporta alguna cosa», explica Joan Costa, veterà del Centre Social de Sants, entitat que encapçala la Plataforma Can Batlló és pel Barri.

ESPONJAMENT REIVINDICAT/ Al marge de rescatar una de les naus on desenvolupar el seu ambicionat projecte social, una de les principals reivindicacions a Sants era esponjar el recinte, fer transpirable un complex industrial que ocupa una quarta part de la superfície del barri de la Bordeta. I, segons va explicar divendres a aquest diari el regidor de Sants, la prioritat una vegada s'hagi formalitzat «el canvi de paradigma» en el procés de transformació urbanística i l'ajuntament n'assumeixi les regnes -fins ara era la propietat qui tenia l'última paraula i cap interès a tirar-lo endavant- serà enderrocar les naus baixes -sense valor arquitectònic- just al davant del bloc 11, per acabar amb aquesta frontera física.

El que es farà a l'espai guanyat encara s'ha de perfilar. Els veïns proposen convertir el terreny en plaça pública, o fins i tot crear-hi horts, per a la gent gran. «El més important és que Can Batlló es converteixi per fi en un espai obert. Ara encara hem d'entrar per una porta custodiada per un vigilant privat i amb toc de queda», diu Jordi Soler, portaveu de la plataforma.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

PISOS / Un altre assumpte és la transformació definitiva, la construcció d'equipaments, pisos protegits i pisos de venda lliure. Un punt que haurà d'esperar que arribin temps millors -en principi a la zona hi ha projectats 1.656 pisos, 985 de venda lliure, que han d'anar a càrrec de la propietat-.

Pel que fa a les obres dins del ja recuperat bloc 11, ja han estat adjudicades les de reforma de la teulada, les més urgents, tenint en compte la seva perillositat, per 120.000 euros. Queda pendent saber si aquests diners també arribaran per canviar les finestres, atrotinades, fosques i trencades -una altra de les principals necessitats- i per posar la calefacció, ja que n'hi ha prou de passar uns minuts per allà -una experiència molt recomanable- per adonar-se que és una necessitat.