Ple absolut en la nerviosa estrena de la pista de gel

El gel és dur com una pedra. I fred. Cada caiguda de cul d'un nen fa mal, però la d'una persona gran..., gairebé se sent cruixir la seva pelvis. Barcelona va voler assemblar-se a Nova York instal·lant una pista de patinatge, però ahir, el dia de l'estrena, va quedar clar que això no és Manhattan ni tampoc cal, que aquí el sentit del ridícul està pels núvols, que ens agrada molt més cridar i que cada cop que algú anava a parar pel terra gelat el més habitual és riure-se'n, i per tant, perdre el control corporal i també caure amb estil propi. El primer dia va ser un èxit de diversió i públic (1.200 patinadors i 3.000 acompanyants), però va tenir algunes ombres, errors de passerell, com l'escassa senyalització d'accessos, una manifestació d'indignats que va incomodar les famílies i va obligar a crear un cordó policial i, sobretot, la caòtica devolució de sabates.

La pista de gel va generar tota mena de suspicàcies des del moment que es va plantejar el projecte. El fet d'estar a la plaça de Catalunya, epicentre del moviment 15-M, no hi ajuda. Ahir, una vintena de persones contràries a l'invent es van situar a l'entrada del recinte per convidar les famílies a anar-se'n a un altre lloc o a unir-se a la seva causa. «Menys Nadal, i més sanitat», o «si nosaltres no podem acampar, ells tampoc», van ser les frases més repetides. Es van viure instants de tensió quan alguns nens es van posar a plorar i les mares van saltar a la jugular de qualsevol que portés una pancarta. La Guàrdia Urbana -hi hauria uns 20 agents vigilant tota la plaça- va decidir escortar la cua d'entrada per separar els uns i els altres. Més que d'anar a patinar, la cara dels nens semblava la de la canalla que prepara la cartera el 15 de setembre.

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

¿I LES MEVES SABATES? / Fins a les nou del vespre, la pista va registrar un ple absolut que va posar a prova tot el teixit organitzatiu. Els visitants trigaven una mitja hora a arribar a la taquilla, on entregaven les sabates i rebien els patins i els guants. Fins aquí, tot bé. Sortir va ser un capítol a part. Pel que es veu, ningú va pensar que tot aquest calçat havia de ser classificat per després poder tornar-lo sense confusions. Així que quan un tornava el parell de patins, havia de començar a buscar entre petits calaixos que contindrien unes 300 sabates. «Això és caòtic, qualsevol entra i roba el que li dóna la gana», es queixava una dona que no trobava les vambes negres del seu fill. L'organització es va adonar de l'error i va assegurar que es col·locaran números per facilitar la tasca i evitar les males cares d'ahir.

Joan Romero, secretari general de la Fundació Barcelona Comerç, entitat impulsora, es va felicitar de «l'èxit de la pista» i va recordar que aquesta iniciativa persegueix que la capital catalana «es converteixi en una ciutat de compres de Nadal, com ho és Nova York o Londres». «Esperem que fins al dia 8 de gener hi vinguin 100.000 persones», va dir. Molta gent. Com deia el cartell d'un indignat, compte de fer-se mal, «els hospitals estan tancats».