Iniciativa municipal contra la brutícia urbana

Escatològic eslàlom diari

El Camp de l'Arpa del Clot conviu dia rere dia amb excrements de gossos, els amos dels quals usen els carrers més discrets com a 'pipicans'

Els veïns admeten la responsabilitat compartida

El pa de cada dia 8 Un dels nombrosos excrements que poblen diàriament el Camp de l’Arpa del Clot.

El pa de cada dia 8 Un dels nombrosos excrements que poblen diàriament el Camp de l’Arpa del Clot. / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ
BARCELONA

Dilluns, 10.30 hores del matí. Carrer d'Antic de Bofarull, una curta via de vianants al Camp de l'Arpa del Clot. Resultat: 17 caques de gos. Set a la vorera dreta i 10 a l'esquerra. La gran majoria visiblement fresques (disculpin la descripció grollera, però és necessària per a l'escatològic tema que ens ocupa). «Aquest és un dels carrers més rics en excrements canins del barri, però no l'únic», explica la Maria, una veïna que, tot i ser un gris dilluns al matí, es mostra eixerida. «Aquí al costat, al carrer de la Muntanya o al de Ripollès, la concentració de caques de gos també és elevada», prossegueix la noia amb sorna.

Dels 17 excrements explicats per aquest diari a primera hora, algun és fins i tot a dins de la característica bossa blava per recollir-lo. Així que algú va fer el gest d'endur-se'n l'excrement de la seva estimada mascota, però, al veure'n les paranormals dimensions -i consistència-, va optar per deixar-lo allà. El lloc n'és ple, així que tampoc desentona.

«Sense anar més lluny, ahir mateix en vaig trepitjar un», explica l'Anna, una altra resident de la zona, que assegura que el camí cap a la feina cada matí arriba a ser gairebé com un eslàlom. «Quan baixes a agafar el metro [el carreró en qüestió dóna a una de les entrades de l'estació de Clot] has d'anar esquivant caques, i el dia que plou, ¡creua els dits!», continua la noia, que sembla tenir molt clar que la responsabilitat és compartida entre els (incívics) amos dels animals -en gran part- i els poc eficaços serveis de neteja i de prevenció. «Si hi estiguessin més a sobre multant, la gent s'ho pensaria dues vegades», diu finalment.

Notícies relacionades

El Jaume regenta la Granja Catalana, en el també de vianants carrer de Sibelius, perpendicular a Antic de Bofarull. «És el que passa, la gent normalment ho recull, però sempre hi ha el que surt a passejar el gos molt tard a la nit o molt d'hora al matí, quan no hi ha ningú, i ja se sap», apunta el restaurador, que assegura que moltes vegades caça gossos orinant a la porta del seu negoci, i que si no mira els amos no estiren l'animal amb la corretja perquè abandonin el que estan fent. Al mateix carrer de Sibelius i a la mateixa hora, a les deposicions canines les acompanyen llaunes, ampolles i closques de pipes. Restes d'una llarga nit de diumenge.

«Això sembla un pipicà. És veritat que molts amos d'animals recullen el regal, però, per molt que el recullin, igualment queda brut. I els pipís, més del mateix», reflexiona l'Elena, una altra veïna i mare de dos nens, usuaris de la zona infantil de la plaça de Carme Monturiol, que ahir al matí també era un espai força ben servit pel que fa a excrements de ca. «Els nens juguen aquí i es rebolquen per terra, com és normal. Agafen la terra amb les mans i no és qüestió que s'hi trobin restes de caca i de pipí de gos», prossegueix la mare dels nens amb indignació.