Anar al contingut

insatisfacció veïnal Al districte de Sants-Montjuïc

Hostafrancs gira l'esquena a la inhòspita plaça de Joan Pelegrí

Els veïns volien una zona verda, però el resultat només agrada als patinadors

L'espai públic es va obrir gràcies a l'enderroc de la fàbrica okupada d'Hamsa

HELENA LÓPEZ
BARCELONA

El dia de la seva inauguració, el 26 de març -a escassíssims dies de l'inici de la campanya electoral de les últimes municipals-, hi van instal·lar un escenari amb un enorme cartell. «Més espai per a les persones, més qualitat de vida», deia. Una cosa és innegable: amb l'obertura de la plaça de Joan Pelegrí, la ciutat, el districte de Sants-Montjuïc i, en concret, el popular barri d'Hostafrancs guanyaven una plaça. Una altra qüestió és si, en la pràctica, s'ha convertit realment en un espai «per a les persones» i si ha aportat «més qualitat de vida». «Jo en dic la plaça de la desolació», afirma Pablo Camarero, veí del lloc. «Un espai completament mort, sense arbres, sense testos, sense jocs infantils i gairebé sense papereres, un paradís per als patinadors», prossegueix aquest veí, que des del principi va lluitar perquè l'àrida plaça fos un espai verd.

L'encara desconeguda, a causa de la seva curtíssima edat, plaça de Joan Pelegrí es va guanyar amb l'enderroc de la fàbrica Hamsa, antiga indústria d'acer abandonada i posteriorment convertida en un centre social okupat, posteriorment desallotjat. Abans d'urbanitzar-la, el districte va organitzar un procés participatiu amb els veïns per decidir com havia de ser, «per acabar fent el que li va donar la gana», asseguren els veïns. Des del primer moment el districte va deixar clar que el lloc estava reservat per construir-hi un pàrquing, possibilitat que als veïns els va semblar fantàstica a causa de la falta d'aparcament al barri. El que estava a debat, llavors, era què s'hi havia de fer a sobre. Les posicions estaven clares: els veïns volien una zona verda i l'ajuntament una «plaça de poble». Es va fer el que volia l'ajuntament. No n'hi ha cap mena de dubte al veure el resultat final de les obres.

I, ¿què és per a l'ajuntament una «plaça de poble»? Una plaça dura, duríssima. Un espai completament diàfan per poder organitzar actes: fires, aplecs sardanistes, actuacions de castellers... En la pràctica, vuit mesos després de la seva inauguració, els veïns senten la plaça com un espai trist i completament desaprofitat, que donades les seves característiques sembla cridar a l'incivisme a crits. «No hi ha cua per organitzar actes a la plaça, la veritat, i els que sí que li han vist potencial a l'espai són els patinadors», explica Jordi Clausell, president de l'associació de veïns del barri. Els habitants de la zona expliquen que a l'estiu ningú s'asseu als poquíssims bancs que té, ja que no hi ha ni una ombra. A més a més, l'entrada al pàrquing està oberta, de manera que es converteix en refugi perfecte per a aficionats als botellones, quan no es transforma directament en un improvisat urinari públic.

EL SOMNI DE L'EIX VERD / Amb l'enderroc de la vella Hamsa, el barri va veure l'obertura de la plaça com una oportunitat per crear un eix verd que unís l'estació de Sants amb l'eix comercial del carrer de Sants i Creu Coberta, a través del parc de l'Espanya Industrial. La idea -plantejada per l'associació de veïns- va ser descartada per incompatibilitats amb el pàrquing. «Al final, no van fer una zona verda, sinó una zona grisa», resumeixen els veïns, que tan sols demanen una mica més de vida. «Bancs, testos, una zona de jocs infantils, una zona per aparcar les bicicletes... les coses bàsiques que tenen les places», raona una veïna.

El projecte de construcció de la plaça va tenir un pressupost de més d'un milió d'euros, i també va comprendre la reurbanització dels pròxims carrers de Llobet,Torre d'en Damians i Callao, i l'arranjament de la plaça d'Herenni i dels carrers de Miquel Bleach i Llobet.