Trepitjar Barcelona

«La plaça de Lesseps és l'exemple perfecte de no lloc. Això havia estat lloc i ho ha deixat de ser. És un projecte, no m'atreviria a dir que funest, però sí no afortunat», apunta amb cara transcendent el professor Estanislau Roca, del departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, a la polèmica àgora, que d'àgora té ben poca cosa. Parla dret, en un costat de la irregular plaça, per al mig centenar d'alumnes d'Arquitectura matriculats a l'assignatura optativa Caminar Barcelona, la meitat d'ells Erasmus, que es dediquen més a les fotos que no pas als apunts.

Caminar Barcelona és una iniciativa docent innovadora, en què, de les 13 classes que conformen l'assignatura, 10 es fan al carrer, trepitjant el terreny, és a dir, aprofundint en el coneixement de la ciutat mitjançant recorreguts que analitzen«els usos i les relacions dels habitants i els visitants»amb l'entorn juntament amb professors i experts. En la classe d'avui els alumnes passegen per Gràcia, acompanyats, a més de per Roca i per les arquitectes Laia Alemany, Sílvia Compta i Leticia Soriano, pel professor Antoni Ramon, veí del barri.

«Vosaltres, els Erasmus, sou com el cranc americà», assenyala Ramon davant de l'escola internacional de disseny, moda, arts visuals i comunicació IED, al 208 de Torrent de l'Olla.«La instal·lació d'aquesta escola internacional aquí és un exemple de cap on va el barri. Els Erasmus esteu disposats a pagar lloguers molt alts, ja que sou joves i no us importa compartir un pis entre molts per viure aquí. Això ha fet augmentar el preu del sòl i ha expulsat les famílies de tota la vida»,prossegueix davant de l'edifici, on, quan Ramon era petit, hi havia una fàbrica de xocolata. Anys més tard, l'edifici es va convertir en una casaokupada, batejada amb el nom de Can Cacau, per l'oloreta que desprenia.

La 'gentrificació' de Gràcia

La següent parada de la ruta és la plaça de les Dones del 36, un altre«exemple perfecte»de lagentrificacióde la Vila de Gràcia, segons expliquen els guies de luxe. Al centre de la plaça, envoltada d'una tanca i gairebé tan polèmica com la de Lesseps, Ramon explica que Gràcia no ha estat mai un barri obrer, sempre ha estat un barri molt interclassista, però sí un barri popular. Quan una immobiliària va comprar tota l'illa de l'actual plaça, on hi havia antics magatzems, l'operació urbanística no va incloure la construcció de ni un sol pis de protecció oficial, ja que es va tancar abans que s'aprovés la normativa que obliga a reservar una part de la superfície construïda a vivenda pública. «Tot i ser pisos privats i cars, es guanyava una plaça, encara bo. La sorpresa per als veïns va ser veure la instal·lació de les tanques. Expulsen els veïns i a sobre seran els únics de tot Gràcia que podran descansar tranquils a les nits»,prossegueix el professor Ramon.

Reconquista de Montjuïc

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

La ruta de Gràcia no és la primera del curs. En setmanes anteriors, Roca va passejar els nois per Montjuïc per mostrar-los-en l'evolució. La primera reconquista de la muntanya, amb la construcció de la plaça d'Espanya; la segona, amb els Jocs Olímpics, i la que es preveu que sigui la tercera, que vol dividir la zona en part alta, per a la naturalesa, mitjana, per a l'esport, i baixa, per a equipaments culturals.

Aquest particular mètode docent, impartit a la UPC des del 2004, s'ha exportat a ciutats com Medellín i Roma.