Alberto Fernández Díaz: «Després dels comptes, si no governem farem oposició dura»

El líder del PP a l'ajuntament, Alberto Fernández Díaz, rep EL PERIÓDICO al seu despatx de les dependències de la Diputació de Barcelona, al recinte de la Maternitat. No en va és el seu vicepresident primer, el primer càrrec de govern al qual accedeix després de gairebé 25 anys en la política. És dia de partit al Camp Nou, molt a prop d'allà, i per la finestra entren les haendelianes notes de l'himne de la UEFA Champions League i l'himne del FC Barcelona.

-¿Com van les negociacions amb CiU?¿Hi ha feeling?

-Bé, el que hi ha és un sentit de la responsabilitat, un sentit comú i un sentit social. Barcelona necessita aprovar els seus comptes, i més en aquesta conjuntura de crisi que estem vivint, en la qual aquesta importància es converteix en necessitat.

-¿El va sorprendre que Hereu no oferís un pacte a Trias?

-Hereu va oferir unes bases per a l'acord. Una altra cosa és que fossin poc sòlides o inabastables per a Trias. En qualsevol cas jo no qüestiono la legitimitat d'Hereu per pactar amb Trias. En cap cas el meu referent és l'exalcalde, sinó Trias. Hereu i jo representem dos models de ciutat tan legítims com distants entre si. Ara bé, qui ha de decidir amb qui tirar endavant el projecte de ciutat és el govern municipal. El mes de maig passat, els barcelonins van optar pel canvi a les urnes. Veient els resultats, no s'entendria que Trias pactés ara amb els socialistes.

-CiU va presentar dimarts la seva proposta d'ordenances fiscals. ¿És molt aventurat suposar que la negociació amb el PP es tancarà amb una petita rebaixa en els impostos municipals?

-Nosaltres creiem que hi ha algunes figures tributàries que s'hauran de modular. Proposem modular impostos i rebaixar taxes.

-S'ha acordat congelar l'IBI…

-Sí, i ara s'haurà d'estendre a altres impostos. I incorporar bonificacions que ampliïn l'abast social. Menys taxes, més bonificacions, i tot amb un sentit social. Una aposta per aquells que tenen les rendes més baixes, com viudes i jubilats. A allò d'ahir en comissió [vegeu pàgina 41] cal afegir-hi l'acord a què es va arribar sobre les bonificacions en l'IAE per beneficiar emprenedors i, també, la creació de llocs de treball. La generació d'activitat econòmica i de més llocs de treball repercuteix en més diners per a la ciutat a través dels impostos que recapten altres administracions i que serveixen per augmentar les arques municipals via transferència. Per invertir en les persones, cal invertir en creixement econòmic

-¿Quines peticions en matèria de seguretat plantejaran a CiU?

-Barcelona no abaixarà la guàrdia. Ha de mantenir l'esforç en aquesta matèria mitjançant l'increment en nombre d'efectius de la plantilla de la Guàrdia Urbana i, a la vegada, s'ha de rejovenir. I es necessiten unes lleis perquè tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d'Esquadra puguin lluitar amb més eficiència contra la delinqüència.

-¿Com valora els primers passos de Trias en aquesta matèria?

-Ha estat més pendent de l'aparador que de la realitat. Per exemple, amb el tema de la prostitució: es tracta d'eradicar-la, i no de canviar-la de barri. Elsbotellons: ara tenen lloc en àrees, com el Turó Park [com va explicar aquest diari al mes de setembre], on fins no fa gaire no es podia ni sospitar que passés. I una altra cosa, el que no pot fer Barcelona és fer decosí de Zumosol del Govern. On no hi ha Mossos d'Esquadra, hi posem Guàrdia Urbana; el que la Generalitat no paga en cultura, ho posa Barcelona; on Artur Mas vol fer retallades, nosaltres busquem els diners. Barcelona ha de ser exigent amb la Generalitat. Perquè arribarà un moment que aquest sobreesforç de Barcelona per tapar les mancances de la Generalitat passarà factura i repercutirà en l'atenció que l'ajuntament ofereix als barcelonins. Tot això, sense perjudici que comparteixo alguns dels missatges que es llancen. Per exemple, on hi ha delinqüència hi ha d'haver policia, com al metro. Els barcelonins no entenen de colors d'uniformes de policia. Això sí, m'agradaria que aquesta fermesa fos real.

-Al juliol, el PP va oferir un pacte de govern a Trias. Ara negocia els pressupostos com a socis exclusius. ¿El partit en té prou amb aquesta condició?

-El PP té vocació de govern. I d'aquí uns mesos, després de l'aprovació de les ordenances i el pressupost, al desembre, el PP només tindrà dues opcions: o governar Barcelona o iniciar el compte enrere per assaltar l'alcaldia el 2015, i això significa exercir una dura oposició amb totes les seves conseqüències. Ara, amb el debat pressupostari, hem actuat amb responsabilitat, i no des de la frivolitat.

-Això vol dir que el PAM [Pla d'Acció Municipal, el guió del govern municipal per al mandat]o l'aprova el PP com a integrant de l'executiu o s'hi oposarà?

-Esperarem a veure com resulta la negociació dels pressupostos i en quin moment presenta Trias el PAM. Per a nosaltres governar no és l'objectiu, és l'eina per defensar la Barcelona en què creiem. Queden 3 anys i 9 mesos de mandat. No ens precipitarem. Ser soci exclusiu permanentment però sense ser govern és contradictori. Si es van aprovant successivament totes aquelles qüestions clau per a la ciutat, no hi ha cap motiu perquè no es formi govern. Si es tracta de complexos polítics per part d'algú, els haurà d'explicar, i nosaltres haurem d'actuar en conseqüència.

-¿Com pot afectar el 20-N en aquest procés? I més en concret, vostè pot tenir el futur a Madrid?

-El meu compromís és amb Barcelona. No hi ha cap dubte sobre això. I especular sobre si podria anar aquí o allà és debilitar aquest compromís. El 20-N no marca un abans i un després per a l'Ajuntament de Barcelona. El 20-N no canviarà l'actitud ni l'estratègia del PP. Barcelona és un compartiment estanc respecte a altres administracions.

Notícies relacionades

Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

-A l'homenatge a Lluís Companys de dissabte passat a Montjuïc no hi va anar cap representant del PP. ¿No li sembla que la qüestió simbòlica pot ser terreny adobat per a contínues picabaralles entre el PP i CiU en un eventual govern municipal?

-S'ha de mirar sempre cap al futur. I si en alguna cosa coincidim tots és en la Catalunya de la convivència del segle XXI. I, més en particular sobre Montjuïc, el nostre model per a la muntanya és el de la Ciutadella. Antiga protagonista de negres episodis de la història de la ciutat i avui patrimoni dels barcelonins.