Els xalets alpins de la burgesia

Les seves cases no són d'aquí. Són d'altres llocs, aquells llocs que fa un segle semblaven molt llunyans, fruits de la imaginació, de contes de fades, però queEnric Sagnier va començar a descobrir en els seus múltiples viatges en tren. Hi ha fotos de l'arquitecte entre llacs i muntanyes, enmig dels Alps que, sens dubte, li van servir moltes vegades d'inspiració per als xalets que li va encarregar la burgesia catalana. Arran de l'exposició que dediquen al prolífic arquitecte (1858-1931) al CaixaForum, decideixo anar a buscar algunes de les seves obres menys conegudes, lluny de les seves grans i vistoses construccions com el Palau de Justícia, l'edifici de Duanes o el temple expiatori del Tibidabo.

Al mapa de Barcelona que figura al terra de la sala principal de l'exposició estan marcades moltes de les gairebé 500 obres deSagnier, i a més d'una forta presència a la part central de l'Eixample criden l'atenció les seves nombroses empremtes a Sant Gervasi, per la Bonanova, Galvany i el Tibidabo. Són les cases que va construir per a l'elit d'aquí, amb El Pinar com la més famosa, aquella casa encantada que s'erigeix a sobre de l'avinguda del Tibidabo, encarregada pel banquerManuel Arnús,que després va ser orfenat i que ara és propietat d'una fundació. Però el recorregut no em porta tan amunt. N'hi ha prou d'agafar un carrer que dóna a la Travessera de Gràcia per descobrir al passatge Josep Llovera, entre pisos i blocs d'oficines, aquest curiós oasi de l'arquitecte, dues cases gairebé idèntiques trasplantades dels Alps fins a Barcelona, i totes dues ben conservades. Tot al contrari que la mansió monumental, del mateix estil, en una de les zones méspijasde la ciutat, l'encreuament dels carrers de Vico i Freixa. Abandonada des de fa anys,Sagnierla va dissenyar per aEnric Cera, el segon metge de Barcelona que visitava els seus pacients en el seu propi cotxe, de matrícula B-28, i que a més a més va muntar empreses automobilístiques i va ser soci fundador i president del RACC.Ceraté casa amb el seu propi nom a Gràcia (Torrijos-Or), però aquesta impressiona més.

Fins no fa gaire encara era propietat d'hereus de la família, elsTorre-Balari Cera, però actualment, en el pla de reforma aprovada fa dos mesos per l'ajuntament, hi figura l'empresa Josel, del grup Núñez i Navarro, al qual, a canvi de rehabilitar l'edifici catalogat -i convertir-lo en un bloc plurifamiliar-, se li permet construir un altre bloc de pisos al costat.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Vella joia amagada

3 Costa molt que els descendents d'aquella burgesia catalana que va encarregar els seus xalets aSagnier, gent que es deiaMercedes de Chopitea, Emilia Bonifàs oRafael Barba, conservin ara la propietat. Moltes de les mansions s'han convertit en oficines. Una excepció és la curiosa Vil·la Mayfair, vella joia amagada darrere d'arbres enmig de la modernitat de Via Augusta. Després de pujar una petita escala, es toca el timbre i com que en aquesta mansió de gairebé 600 metres quadrats no hi ha intèrfon, obre la reixa el besnét deJosé Bertrand Salses, un industrial d'origen francès que va fer construir aquesta vil·la el 1910, amb jardí romàntic inclòs. Però al davant, un cartell delata que la propietària, la senyoraBeatriz, de segon cognom Bertrand, la vol vendre. El preu: gairebé cinc milions d'euros.