La ciutat a vista d'ocell

Els hangars de l'aeròdrom del Prat on el 1930 es guardaven els avions d'hèlice, l'antic port de Barcelona captat des del monument a Colom per la càmera d'Antoni Esplugues el 1888 -el mateix any que va retratar des d'un globus el recinte de l'Exposició Universal-, els carruatges en plena Via Laietana, les barraques de Somorrostro desplomant-se com casetes de paper sobre la sorra, el desaparegut velòdrom de Sants, els descampats que envoltaven la plaça de toros Monumental, els bombardejos de la guerra civil, la Diagonal abarrotada pel Congrés Eucarístic del 1952, la construcció del Camp Nou i les eternes obres de les places de Lesseps i de les Glòries.

La llista de canvis urbanístics que detalla el llibreBarcelona. Memòria des del cel (1927-1975), reeditat per Lunweerg, és llarga i plena de curiositats, amb la peculiaritat que Manel Guàrdia, l'autor, els explica a partir de valuoses instantànies zenitals en blanc i negre dels primers 50 anys de fotografies aèries. Les primeres daten del 1888, encara que no va ser fins al 1927 quan les vistes des del cel es van donar a conèixer coincidint amb els inicis de l'aviació. Aquelles fotos no van trigar a convertir-se en una eina imprescindible per a la confecció de mapes urbanístics i també per a fins militars.

A partir del 1947, les fotos zenitals es multipliquen, i reflecteixen amb l'exactitud d'un rellotge suís la transformació de Barcelona.«La perspectiva aèria situa en el seu context els detalls que a peu de carrer passen desapercebuts», considera Guàrdia, que és professor d'Història de l'Arquitectura i de la Ciutat a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Barcelona, memòria des del celés la segona part d'un primer llibre publicat fa 10 anys, del qual es van esgotar tots els exemplars. Aquella primera edició incloïa fotografies en color en què s'observaven els canvis esdevinguts arran de la Barcelona olímpica.«Aquest nou llibre és més científic. Documenta la multitud de transformacions urbanístiques que es van decidir en l'època del desarrollismo, sobretot durant els anys 50 i 60», explica l'autor, que parteix d'un treball d'investigació pels arxius de diaris d'època, de l'Institut Cartogràfic, dels del Centre de Documentació Marítima i dels de les institucions Arxiu Nacional de Catalunya i Arxiu Fotogràfic de la Ciutat.

Aquestes imatges permeten apreciar la teranyina de cables telefònics que el 1927 travessaven els carrers partint de la centraleta de telèfons situada al carrer d'Avinyó, contemplar el mercat del Born en plena activitat de càrrega i descàrrega, la central tèrmica del Besòs, el polígon de la Mina i l'obertura de la Diagonal amb un Palau de Pedralbes envoltat d'àrees assilvestrades.«El desaparegut restaurant Finisterre va ser fundat el 1943 a la cantonada de Villarroel amb Diagonal i es va dir així perquè en aqueslla zona de Barcelona amb prou feines hi havia edificacions. Era la fi del món», explica a manera d'anècdota.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Obliqües o verticals

Guàrdia precisa que les fotos aèries pertanyen a dos grups: les obliqües, més atractives, i les verticals, sistemàtiques i exhaustives, perfectes per a la cartografia, encara que d'entrada semblen abstractes.«Entre el 1947 i els anys 50, la pell urbana de Barcelona va mutar. No en som conscients, però en aquella època hi havia descampats al carrer de Tuset, el carrer d'Aribau no estava obert i els fills de l'Eixample començaven a poblar Sant Gervasi».