Anar al contingut

a peu de carrer

El pont que ja no fa pudor de fuel

Edwin Winkels

Sempre hi havia gent que es preguntava per a què servia aquell vell trasto abandonat, que s'endinsa gairebé 250 metres cap al mar, a sis metres sobre el nivell de l'aigua, i que interromp les vistes del litoral de Badalona. Un pantalà que recordava la indústria més bruta, amb refineries a la vora del mar. Un moll pioner a Espanya quan la companyia Suari i Canals el va construir, de fusta, l'any 1879, amb l'objectiu de descarregar el petroli dels vaixells. Va ser la primera versió del pantalà que, reconstruïda els anys 60 per Campsa, va quedar en desús a principis d'aquest segle. Calia enderrocar-lo, deien moltes veus a Badalona. Aquell Pont del Petroli era un destorb. Ara és una de les grans atraccions de la ciutat. Per a pescadors que, tot i el cartell de prohibició, hi llancen els fils. «Piquen sobretot mabres i agulles», m'expliquen dos pescadors que diuen que tenen llicència per pescar a la petita plataforma, el destí final de tots; ningú es queda a meitat de camí.

És el pont també de les parelles, dels enamorats. Un lloc preciós per allunyar-se de la vida diària, per deixar-se escalfar pel sol o per veure l'ocàs, per escoltar les onades, per parlar o, senzillament, per besar. «És la primera vegada que hi venim, i això que som d'aquí, de Badalona i de Sant Adrià», m'expliquen Devora -que prefereix escriure-ho així- i el seu xicot, Pollo, que en realitat es diu Alejandro. Des de fa anys, parelles de nòvios copien el fenomen del pont Milvio de Roma, penjant cadenats d'amor i tirant la clau al mar. Ara, només n'hi ha tres penjant dels cables del Pont del Petroli. De tant en tant, els serveis de neteja de l'ajuntament els treuen.

És un pont per a científics. Després de reobrir el pantalà definitivament, el juny del 2009, s'hi va instal·lar a la plataforma una estació científica única a Espanya, pel fet d'estar tan mar endins però connectada amb la terra. Forma part de la xarxa Silmar (Seguiment Ibèric del Litoral Marí) i té pàgina web pròpia (pontdelpetroli.org) en la qual s'informa contínuament de dades diverses. Aquesta plàcida tarda de dimarts, la temperatura a la superfície és de 23,8 graus, i la de l'aigua només 0,1 graus menys. Hi ha també una webcam.

Ecosistema submarí

3 També és un pont de bussejadors, amb els pilars de fusta colonitzats per un ric ecosistema submarí. I pel fons s'hi mouen galls, peixos aranya, molls i raors. Es va arribar a parlar del retorn dels cavallets de mar, desapareguts el 2008, però no se n'ha tornat a saber res més.

I és el pont dels badalonins, però sobretot d'un. Josep Valls, pastisser jubilat del barri de la Morera. Va ser, el 2001, l'únic que amb una precària pancarta clamava cada dia a la plaça de la Vila per salvar «el millor mirador de Badalona». El titllaven de boig, però finalment li van fer cas.

La llavors alcaldessa, Maite Arqué, li va prometre una placa al pantalà. Jo no la veig, la placa; només n'hi ha una, però és amb un poema de Jordi Sarsanedas, que comença de la manera següent: «T'accepto, figura clara».