Les acrobàcies de la Festa al Cel extasien 420.000 barcelonins

Veure la Patrouille de France traçar un cor tricolor en l'aire barceloní convida a pensar si per casualitat hi va haver alguna vegada algun mariscal de l'aire guardiolista que pensés que no n'hi havia prou de derrotar o bombardejar l'enemic sinó que, a més a més, calia fer-ho oferint espectacle. El cert és que si aquests enormes ocells de ferro s'haguessin construït en exclusiva per a ús i gaudi de la gentada que, com ahir, va omplir les platges de Barcelona (420.000 persones) potser aquell pessigolleig que recorre l'espinada quan el pilot de l'F-16 holandès -i per tant pintat d'oranje- pitja l'accelerador desapareixeria. Consideracions al marge, la 20a edició de la Festa al Cel celebrada ahir al litoral barceloní va ser un èxit rotund de públic. Sense entrar ja en les xifres, la imatge de les platges plenes a vessar de gent mirant al cel pot fer reflexionar aquells que, en aquests temps de crisi, veuen en la festa una despesa que es podria estalviar.

En l'espectacle d'ahir, de quatre hores de durada, hi va haver dos tipus de naus. Els esquadrons militars en missió d'entrenament i els avions específicament pensats per a la delectança del públic. Entre els primers cal destacar la patrulla francesa, no només per les seves coreografies, sinó també pel seu colorit. La seva afecció a la bandera és tan gran que es podria dir que, per defecte, el fum dels reactors és de color blau, blanc i vermell i només de vegades és del blanc típic.

BANDERA SUÏSSA / Com que la bandera de Suïssa és més difícil de traçar -un no es vol ni preguntar si la RAF britànica ha assajat alguna vegada dibuixar una Union Jack i, si ho ha fet, si hi ha hagut ferits-, la patrulla suïssa porta l'emblema a la panxa de l'avió. Atesa la proverbial neutralitat del país del rellotge de cucut, es podria pensar que aquestes excursions deuen ser molt agraïdes per a l'animada tropa.

Per cert. Una nova diferència entre França i Suïssa. L'speakerhelvètic que narrava les cabrioles dels seus compatriotes es va dirigir al públic al crit de «senyores, senyoretes i senyors». Suïssa, refugi de lesmademoiselles, després de la pressió de les feministes aquesta setmana a l'hexàgonfrancès.

Pel que fa a l'orgull patri, els espanyols no es van quedar enrere. Els paracaigudistes de la Patrulla Acrobàtica de Paracaigudistes de l'Exèrcit de l'aire (Papea) van baixar amb una gran bandera de 54 metres quadrats. Un d'ells, de Tarragona, ho va fer amb una senyera de grans dimensions.

L'ull inexpert, el que no sap distingir una formació en angle d'una en àguila, s'ho va passar d'allò més bé també amb els narradors de l'esdeveniment. N'hi havia un de fix i un de convidat, pertanyent a la patrulla o equip que estava actuant. El fix, com manen els cànons, intercalava falques publicitàries dels patrocinadors. I ho va fer amb tanta afició que amb els seus comentaris sobre com és de «desestressant» pilotar un Airbus i les seves alabances a l'«estret fusellatge» dels models del consorci europeu feia venir unes ganes boges d'acostar-se al primer concessionari i comprar-se unfull equipal mòdic preu de 60 milions.

Notícies relacionades

Amb els ulls oberts

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

«GUAPA» I «CUINER» / També van triomfar elsspeakersconvidats. Roman Karpuyn, expilot rus, va presentar els seus compatriotes Victor Xmal i Svetlana Kapanina -virtuosos diverses vegades campions del món en acrobàcia a bord, tots dos, d'un Sukhoi 29-. Així, el públic va ser informat que Kapanina és «supersimpàtica i guapíssima» i que sempre està pensant a tornar a casa «per cuidar els seus fills».

Xmal és «una gran persona», li agrada «cuinar» i té «dos fills», a qui se suposa que també té ganes de veure, tot i que això Karpuyn es va oblidar de dir-ho. I el més important. Xmal és l'inventor d'una acrobàcia, « barrina en pujada amunt», que consisteix a elevar-se en un pla perpendicular a terra. Com va dir el narrador, que ningú intenti fer-ho a casa.