REOBERTURA D'UNA JOIA MODERNISTA

Més cues per Gaudí

Els primers visitants elogien la restauració del Palau Güell

Lloances per la bellesa del gran saló, els sostres i l'escalinata, i queixes per les vistes «tercermundistes» del terrat

Cavallerisses 8 El subterrani del Palau Güell, que sorprèn pels seus arcs parabòlics i columnes, ahir.

Cavallerisses 8 El subterrani del Palau Güell, que sorprèn pels seus arcs parabòlics i columnes, ahir. / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Era una aposta segura. La reobertura del Palau Güell va provocar cues ahir, al llarg de tot el dia, davant la taquilla de l'estreta vorera del carrer Nou de la Rambla. A les nou del matí, una hora abans d'iniciar-se la venda d'entrades, uns 40 turistes, la majoria alemanys, francesos i nord-americans, algun estudiant i una desena de jubilats barcelonins esperaven pacientment davant el taulell per aconseguir el preat tiquet que per 10 euros els donava accés a la mansió que Antoni Gaudí va construir entre el 1885 i el 1890, dos anys menys que els set que ha hagut d'estar tancada per les obres de restauració.

En aquest temps l'accés a l'edifici es limitava a contemplar i fotografiar la façana des de la vorada de davant. L'interès popular per l'obra de Gaudí ha crescut especialment en el transcurs dels últims mesos, després de l'elogiada retransmissió de la cerimònia de consagració de la Sagrada Família.

Una joia per a Barcelona

El que és insòlit ara és no veure una llarga filera de persones davant un monument de Gaudí. La curiositat per admirar el Palau Güell en tota la seva esplendor va portar Jenny Sultan i el seu marit, tots dos artistes ubicats a San Francisco, a organitzar un nou viatge a Barcelona per poder ser dels primers a travessar aquella porta tant de temps tancada.«La restauració és fantàstica, sobretot per la qualitat dels materials. Aquest palau és una joia que embelleix encara més Barcelona. Els catalans n'han d'estar molt orgullosos», diu la pintora.

La sensació que transmet el palau és, segons el seu parer, intensa.«És un espai místic, fosc i enigmàtic, tot al contrari que la llum que desprèn la Casa Batlló». La inspiració és la mateixa, però el Palau Güell irradia més força.«En aquestes parets s'hi troba la gènesi de l'extraordinària arquitectura de Gaudí», assenyala.

«¡És preciós! Un altre tresor per a Barcelona, un altre imant per al turisme». Aquest és el diagnòstic de Pilar Yelletisch, empresària tèxtil, que hi va anar amb les seves amigues jubilades, totes exalumnes del col·legi de les Dames Negres. Una de les seves companyes de pupitre va ser Amparo Lasa, directora del Palau Güell.«Ens feia molta il·lusió venir el primer dia i veure com ha quedat una obra a la qual ha dedicat tanta entrega».

A Yelletisch l'ha sorprès la solemnitat del menjador i aquella escalinata digna de Gloria Swanson en una de les escenes més recordades d'El crepúsculo de los dioses. I a la seva amiga Maria Glòria Folch, el sostre de fusta i pedres semiprecioses de la Sala dels Passos Perduts, les golfes i les imaginatives escultures de ferro de la façana.«És una llàstima que per motius de seguretat no puguem entrar al menjador», comenta, al·ludint al fet que d'aquesta manera l'organització preserva els mobles originals dels visitants, com si fossin animals perillosos del zoo es tractés. A Margarita Campañá l'entusiasma com han quedat les cavallerisses, i tots els detalls de ferro forjat, però es mostra crítica amb les vistes del terrat.«És una vergonya. Es veuen pisos plens de porqueria amb matalassos a terra. Semblem tercermundistes. Aquesta imatge degrada la ciutat, l'ajuntament hi hauria de fer alguna cosa». I no va desencaminada.

Notícies relacionades

Assumpta Escarp, regidora en funcions de Ciutat Vella, va pujar a la terrassa per veure amb els seus propis ulls aquella controvertida estampa i valorar què es podia fer des de l'Administració. El problema, segons Amparo Lasa, radica en el fet que a l'edifici del costat s'hi ha instal·lat un grup d'okupes, que conviuen en condicions precàries, sense aigua ni llum. «És un tema complex», valora Lasa, des de l'antic despatx d'Eusebi Güell, un dels pocs espais tancats al públic per la necessitat d'acollir oficines per als treballadors.

Lasa se sent satisfeta:«La inversió ha valgut la pena. La diputació sap cuidar el patrimoni». En un futur hi organitzarà concerts, però de moment s'ha de resoldre un tema prioritari.«La venda d'entrades per internet encara no està activada. Quan funcioni s'evitaran moltes cues».