Comptador de bicis 3.0

Els ciclistes redueixen una mica la marxa i observen la màquina amb curiositat, sense deixar de pedalar. Podria ser un assortidor de gasolina. O un pal d'aquells que informen de la temperatura i l'hora, en aquest cas, amb un inquietant retard de 17 minuts. Veuen un número, per exemple el 357, i quan travessen una determinada línia la xifra vermella marca el 358. I llavors ho entenen. I somriuen. Resulta que aquell aparell negre és el nou comptador de bicis de la ciutat, el primer de la seva generació, i està previst que en els pròxims mesos s'instal·lin models bessons en punts de Marina, Urgell, Diagonal, Provença, Paral·lel o Consell de Cent.

L'aparell està col·locat just sota de la plaça de Tetuan, a l'accés al carril bici que baixa pel passeig de Sant Joan en direcció a Arc de Triomf. Els vianants també miren. A la cara se'ls intueix certa enveja perquè ningú es molesta a comptar els seus passos de casa al forn. Hi ha una dona que fins i tot s'hi fa una foto. No és d'aquí i li ha fet gràcia. «No entenc per a què serveix comptar les bicis però queda molt bé»,explica amb un inconfusible accent argentí. Al final entén que es tracta d'obtenir dades precises sobre l'ús de la bici a la capital catalana.

Un funcionari heroic

S'ha de tafanejar en la nota enviada per l'ajuntament per poder assimilar el mecanisme. Resulta que la tasca de comptar bicicletes es va començar a fer manualment el 2003. Al funcionari encarregat d'una epopeia com aquesta li devia d'esclatar el cervell, així que el consistori va decidir tres anys més tard incorporar un sistema de punts de mesura electrònica situats per tota la ciutat. Va ser un avanç important, però resulta que la banda que detectava les bicis sobresortia una mica de l'asfalt, una molèstia per als ciclistes i un mal de queixal per als serveis municipals de neteja. Ara arriba la versió 3.0 del comptador, que es presenta en societat amb el gran avantatge que el xip queda integrat al paviment, de manera que ni molesta ni es veu ni es nota.

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

Aquest diari va realitzar tota mena de proves d'estrès a la màquina per donar fe de la seva vàlua. Primer es tracta de passar-hi caminant per sobre, fregant els peus per la zona que el neòfit suposa que ha de ser la de detecció. Res, la xifra no es mou. Segon intent: arrossegar una pilota de futbol per la zona. Res. ¿Saltant? ¿Corrent? Res. O dins de l'invent hi ha un funcionari petitó o el sistema funciona de debò.«¿Perdona, podries passar diverses vegades amb la bici?» El jove hi accedeix i la màquina el compta les sis vegades que travessa. No és un error, més aviat és una manera d'estafar que a ningú amb dos dits de front se li acudiria.

Hi ha una altra esquerda. Si es passa pel centre dels detectors -el del carril de pujada i el de baixada-, el comptador suma tres bicis quan només n'hi ha una. Ve al cap el símil de l'exageració viril, però això només són bicis. I posar-ne de més no suma, sinó que resta.