El Poblenou reclama millorar la neteja i el transport públic

La falta de neteja dels carrers, les pudors produïdes per les clavegueres, sobretot quan fa dies que no plou, els altercats que es produeixen algunes nits a prop de la sala de concerts Razzmatazz i les carències dels transports públics són les qüestions que més preocupen els veïns del Poblenou.

La majoria d'habitants del barri valoren la qualitat de vida que ofereix la zona i el creixement de l'activitat econòmica generada per la remodelació urbanística de 22@, però hi ha temes que encara provoquen controvèrsia, especialment els relatius a la brutícia de places i carrers i al comportament incívic que es produeix després de la mitjanit als voltants de Razzmatazz, discoteca amb més de 3.700 metres quadrats dividits en cinc espais especialitzats en música electrònica, indie i rock alternatiu. El soroll i els incidents ocasionen més molèsties als veïns pròxims a l'entrada d'Almogàvers.

Rosa Maria Ortells assegura que el problema s'agreuja els caps de setmana. «Entenc que la joventut ha de divertir-se, però que no cridin com bojos ni truquin als timbres a altes hores de la matinada, ni vomitin als portals, ni trenquin els vidres i els retrovisors dels cotxes», enumera aquesta jubilada. En conseqüència, molts veïns no s'atreveixen a deixar els cotxes al carrer, i per tant es veuen obligats a pagar una plaça de pàrquing.

Cristina Resich és una farmacèutica que viu en un pis de protecció oficial a prop de la sala. «Els que ens llevem d'hora ens trobem parelles fent l'amor aquí davant. És la ciutat sense llei», critica. Truquem a la policia, els expliquem el que passa, però no vénen», es lamenta, Joan Vinyens, de 70 anys.

La pudor i la brutícia d'alguns carrers pròxims a la rambla del Poblenou provoquen molèsties, especialment les restes de botellons, els orins, els excrements de gossos i la falta de ventilació del clavegueram. «Si a algú li cau un gelat allà es queda», explica Lucía Arcas, una administrativa en atur, a qui intranquil·litza especialment la mendicitat que alberga la placeta de Sant Bernat Calbó. «Està molt bruta, plena de vidres i fa pesta».

Joan Barceló, jubilat, coneix bé el barri ja que durant anys va regentar un bar al mercat. «Em molesta la deixadesa i l'incivisme. Els carrers estan bruts i hi ha cantonades on la pudor és molt desagradable.»

POCS AUTOBUSOS // El barri ha crescut, però els transports encara no estan a l'altura de les necessitats. «Si et desplaces cap a la plaça de les Glòries arribes abans caminant que en autobús. N'hi ha pocs i triguen massa», assegura Maria Rosa López, jubilada. Un altre tema pendent és adaptar als discapacitats l'accés a la parada del metro del Poblenou. «Només hi ha escales. Si baixes amb un carret ho passes fatal. I si algú va en cadira de rodes que se n'oblidi», protesta la psicòloga Silvana Capitani.

El repartiment de places d'escoles de primària està «mal planificat», segons l'opinió de Josep Antoni Cuenca, mestre de primària. «El padró ha crescut, per això ha augmentat la petició de places. Hi ha escoles però estan mal distribuïdes», afegeix.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

El problema principal és, segons Cuenca, que hi ha guetos. «Hi ha col·legis de primera, com La Llacuna i Pere IV, que acaparen les peticions de places i altres que no arriben a la quota. Haurien d'equilibrar els recursos de cada centre».

La solució que aporta el consorci és el que en educació anomenen bolets. És el cas de La Llacuna, on ara imposen una tercera línia que no estava prevista. «El gran problema és l'espai. Aquest col·legi està pensat per acollir dues classes per curs, i si s'hi afegeix una tercera classe res funcionarà», creu aquest professor, conscient que el sòl és car i en conseqüència les escoles es construeixen amb les mides justes.