Fabián Ortiz: «El barceloní és obert, cosmopolita i permeable»

Fabián Ortiz (Buenos Aires, 1960) dirigeix i presentaHablamos, programa pioner sobre psicoanàlisi que emet des de Barcelona la cadena RKB. Modera col·loquis sobre les relacions i els trastorns afectius a l'Espai Psicoanalític de Barcelona, del carrer de Balmes, 32.

-¿Influeixen les xarxes socials en les relacions que s'estableixen en una ciutat com Barcelona?

-Una persona és un món i una relació de dos és una constel·lació. En una parella, u més u mai suma dos. Barcelona s'ha convertit en una ciutat menys tranquil·la. A la consulta he escoltat moltes històries relacionades amb internet. Hi ha qui busca relacions estables i hi ha qui només en vol d'ocasionals. És una manera alienant. La relació s'estableix a través d'una pantalla, des de la qual es rep una informació sempre fragmentària.

-¿És difícil crear llaços afectius?

-Ara, amb la prohibició de fumar, la gent es relaciona al carrer. Un dels símptomes que la sociabilitat no va bé és la dificultat que tenen moltes persones per entaular relacions. Del que més es queixen els meus pacients és d'incomunicació. S'ha anat perdent el procés grupal, cosa que abans feia que la gent s'ajuntés. La paraula grup s'ha perdut per a la gent i s'ha guanyat per a l'empresa. Abans eren grups de veïns els que s'ajuntaven.

-¿Quan es va trencar?

-Va començar a perdre's quan la gent va deixar de treure la cadira al carrer per prendre la fresca. Per això m'emociona que subsisteixin unes festes com les de Gràcia, que són una reminiscència del segle XX que no tenen indicis de sobreviure gaire temps. Les associacions ara s'estableixen en el terreny virtual. Sembla molt fàcil establir amb un sol cop de ratolí relacions a Facebook o a Twitter, però no és el món real. Allà no et protegeix cap pantalla.

-¿Com es coneix avui una parella?

-Abans s'ha de saber el que es busca. L'ésser humà posa els mitjans necessaris per trobar un reflex de si mateix, que és un component clarament narcisista, o del pare o de la mare. Això no ha canviat ni canviarà. Hi ha parelles que diuen: «Som iguals en tot». Hi ha persones a les quals els atrauen les qualitats que no tenen o que ja han perdut, com la joventut. Això explica perquè hi ha parelles amb tanta diferència d'edat. En l'altre cas, l'home no busca necessàriament la mare nutrícia, ni la dona, el pare protector. En una relació sexual entren quatre individus en joc: l'home i la dona que cada un porta dins. Són quatre els que es fiquen al llit. Ningú és conscient de voler estar amb algú com la seva mare. Moltes persones se n'adonen gràcies a la psicoanàlisi.

-¿Què té de peculiar Barcelona?

-Hi vaig arribar el 1982. Em va atraure la proximitat del mar i que no era inhòspita. A diferència de Buenos Aires, aquí hi havia calidesa humana. No oblidaré mai un senyor que va pujar al meu cotxe per acompanyar-me des de la Diagonal fins a Sarrià perquè m'havia perdut i no trobava el camp de futbol. Era insòlit. Des que el turisme és una marabunta, els barcelonins van més a la seva.

Notícies relacionades

L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar

Les parades de floristes de la Rambla estrenaran quioscos desmuntables

-¿Com és el barceloní?

-No m'agrada generalitzar, però si hagués de fer un dibuix de traç gruixut, el barceloní és obert contràriament al que diu el tòpic. És cosmopolita i permeable.