Els veïns esperen que metro i AVE no canviïn la Sagrera

Viure una dècada i mitja amb el barri de cap per avall per les principals infraestructures que es poden fer en una ciutat marca tota una generació. A la Sagrera ja fa sis anys que estan així. En els últims mesos ja s'han tancat i s'han completat alguns talls, a les zones amb més vivendes, i s'han obert alguns metres (L-9/L-10) i estacions de tren (Rodalies). En canvi, altres projectes, els més grans encara que també en les zones menys habitades (corredor de l'AVE i més L-9 i L-4), segueixen en marxa i amb previsions de finalització de fins a 10 anys. Els veïns han aguantat i han superat la llarga afectació de la Meridiana. Però sense deixar de mirar cap als treballs que segueixen al seu ritme al gran oest, comencen a pensar en un futur amb gairebé 400.000 viatgers (120.000 de l'intercanviador de metro/Rodalies i 273.000 de l'estació de l'AVE) passant cada dia pel barri.

És una xifra que multiplica per 13,5 la població de la Sagrera, un enclavament que encara conserva, fet que destaquen diversos residents com un gran contrast, un singular nucli antic al voltant de la porticada plaça de Masadas. D'aquí al cosmopolita ambient de la futura macroestació de l'alta velocitat i Rodalies, on es preveuen crear fins a 800 llits d'hotel i uns quants milers de llocs de treball en empreses de serveis, hi ha una gran distància. I una profunda transformació urbana que genera debat i també alguns recels.

MENYS EDIFICABILITAT / En aquest nou centre de comunicacions de Barcelona s'hi construiran, a més, 2.200 vivendes en el pla Entorn Sagrera, cosa que augmentarà la població un 33%. No serà aquest un canvi menor, encara que ara sí que es farà forçosament de manera gradual i a llarg termini després de l'esclat de la bombolla immobiliària. Els comentaris d'alguns residents s'afegeixen a l'exigència de l'associació de veïns de reduir l'edificabilitat de la zona de l'estació, com explica el seu president, Josep Barbero. Un tema difícil, no obstant, ja que les administracions segueixen vinculant part del finançament d'infraestructures i fins i tot d'equipaments a plusvàlues i aprofitaments urbanístics de solars afectats.

Un impacte de les obres que pateixen els veïns i que va més enllà del lloc on aquestes es desenvolupen és el pas de camions. Al barri hi ha les boques de sortida de terres dels dos túnels que ara s'excaven a Barcelona: la de l'AVE al costat del pont de Bac de Roda i la de la L-9/L-10 al costat del del Treball Digne. Entre totes dues (tenen una envergadura similar) mobilitzen 1.100 remolcs al dia, amb un flux de 80 per hora.

El pas constant de camions, buits o carregats cap a abocadors del Vallès, omple de pols i soroll Berenguer de Palou, la Sagrera, Pare Manyanet i l'ampliat Garcilaso. Barbero s'indigna quan des dels Jardins d'Elx els veu en aquesta última via anant cap a la Meridiana, direcció de circulació que els veïns rebutgen en un carrer que demanen de sentit únic.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

OKUPES A LA TORRETA / El veterà representant veïnal diu que exigirà al nou ajuntament l'ampliació, pendent des de fa 12 anys, del parc de la Pegaso amb les quatre finques, en mal estat i amb activitats sense llicència, situades entre la Sagrera i Portugal. També demana resoldre el conflicte dels romanesos que ocupen l'edifici singular i buit destinat a casal de barri de la Torreta, a Berenguer de Palou-Clara Zetkin, grup que, a més, assegura que exerceix coaccions per tenir més ajudes en el repartiment que fa Càritas a la parròquia de Crist Rei.

La falta de seguretat que revelen «els nou robatoris al carrer i 15 assalts a un sol bar» ocorreguts a les voreres ocupades i massa tancades de les obres de la L-9 a Hondures-Antoni Maria Claret és una altra queixa de Barbero. L'acció de Mossos i constructora és insuficient, lamenta.