L'oci nocturn, principal motiu de queixa a Gràcia

Vegeu el vídeo amb les opinions dels veïns a la web www.elperiodico.cat

L'oci dels uns i el descans dels altres. De totes les zones de Barcelona que caminen sobre el filferro que suposa haver de combinar els dos drets i necessitats, la més antiga és, sens dubte, la Vila de Gràcia. Partint de la base que el Raval d'avui només té en comú amb el seu antecessor, el Barri Xino, que estan emplaçats al mateix lloc i que altres barris, com el Born, són gairebé uns nouvinguts, Gràcia es distingeix perquè ja fa dècades que debat fins on arriba la llibertat de cadascú. Hi ha hagut moltes mesures i qui més qui menys està d'acord que la situació ha millorat. Amb tot, com que és un tema sensible, aquí no hi pot haver millores relatives, sinó absolutes. Una bona part dels entrevistats ahir a la plaça de la Vila de Gràcia es van referir a la diversa casuística que envolta l'oci nocturn com el principal problema del seu barri.

Els veïns, en general, estan contents de com es viu a l'antiga vila. Almenys aquest era el sentiment unànime de la vintena de persones que aquest diari va entrevistar. No obstant, després d'una segona tanda de preguntes, les queixes comencen a sortir. Des de casos aïllats de gamberrisme a altes hores de la matinada fins a les molèsties pel soroll que causa la gentada als voltants dels locals de copes.

PUDORS EN CAP DE SETMANA / Es tracta, sobretot, dels caps de setmana, ja que durant la setmana de gresca màxima, les festes de Gràcia, a l'agost, qui més qui menys ho considera una cosa especial i tan pròpia del barri com la plaça del Sol. Fins i tot hi ha qui, com Clara Mas, una jove mare de 26 anys, ho té tan interioritzat que va afirmar, sense cap queixa, que es compra taps per a les orelles durant les festes.

S'ha de dir que l'avançament del toc de queda de la gresca de les festes és un dels aspectes més celebrats pels veïns, especialment pels més grans. Amb tot, la principal queixa d'aquests veïns, la brutícia, és conseqüència de l'oci nocturn, però no de manera exclusiva. D'una banda, hi ha el que es podria denominar el paisatge de després de la batalla. Les mostres d'incivisme d'uns quants en forma de vòmits i alleujaments del cos als portals de les finques.

I de l'altra, hi ha la brutícia que produeix la deixadesa de funcions en què cauen alguns amos de gossos. S'ha de dir, tot i que en cap cas com a descàrrec, que els espais destinats a gossos al barri escassegen, com escasseja qualsevol mena d'espai en aquesta densa àrea.

Aquest és un problema que van citar un parell de mares que empenyien cotxets i que té difícil solució, ja que la trama urbana del barri dóna poc marge als parcs i similars. «Fan falta més espais de convivència, i que no siguin llocs tan durs», va dir una, en referència a la superfície d'aquestes places, on no hi ha mai herba.

Un aspecte denunciat per més d'un també va ser la falta de seguretat que es viu al barri. No tant perquè hi hagi molts atemptats contra persones sinó més aviat contra la propietat. Segons van relatar els veïns, els lladres entren en comerços durant la nit. També rebenten furgonetes o vehicles de gran capacitat d'emmagatzematge a la recerca de no se sap exactament què.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

SENSE TEATRE A LES PLACES / També hi va haver reflexions sobre l'ús que es fa de l'espai urbà. Així, per exemple, Javiera Gazitua, una actriu xilena que coneix bé el barri i el districte, es va lamentar, amb gest greu, de l'excés de regulacions existents a Barcelona. No ha tingut mai cap problema amb la Guàrdia Urbana per actuar en alguna de les places del districte, però reconeix que sí que «li han donat un toc, és a dir, l'han avisat que deixés de fer-ho».

La salut de la vida nocturna, i el vernís de calze cultural que proporciona a tot el barri -i que actua com un imant per a bastants col·lectius-, també és motiu de preocupació. «Entre setmana fa pena veure alguns restaurants gairebé sense gent, deu ser per la crisi», va assenyalar un veí.