La propietat de la Casita Blanca entrega les claus a l'ajuntament

No en queda cap constància gràfica perquè la propietària, entristida, no va voler que s'immortalitzés l'acte. No tenia pensat tornar al lloc que durant anys va ser casa seva i el seu mitjà de vida. Així que ens haurem d'imaginar l'entrega de les claus com una espècie de reproducció de la Rendició de Breda, el quadro de Velázquez, tot i que es podria dir pel seu altre nom, més apropiat pel que va ser la Casita Blanca: Les llances. El cert és que ahir, l'establiment, el conjunt de parets de Barcelona que més secrets inconfessables guarda, va passar a ser propietat municipal. Poc després, uns operaris van procedir a tapiar les entrades. D'aquí uns dies començarà l'enderrocament de l'edifici. D'aquí uns mesos hi naixerà una zona verda en el context de l'ambiciosa millora de l'eix de l'avinguda de Vallcarca que el districte de Gràcia porta a terme des de fa quatre anys. La Casita Blanca es va unir així al panteó de la petita història de Barcelona. Allà quedarà en la memòria amb els xiringuitos de la Barceloneta i els magatzems Sepu de la Rambla.

La Casita Blanca, per a aquells que no hagin tingut mai un amic que hi hagués anat i els ho hagués explicat, era un establiment que llogava habitacions per hores, una modalitat ideal per a un tipus de clientela que buscava tenir intimitat sense deixar rastre (no hi havia registres d'entrada) i a un preu mòdic.

Nascuda el 1912 com un local de restauració especialitzat en musclos, el 1945 va renéixer com a hotel de 40 habitacions, amb la característica que ningú hi dormia.

MOBILIARI 'VINTAGE' / Amb el pas dels anys, sobretot les últimes dècades, la decoració bigarrada de l'establiment va ser un afegit per a les parelles que visitaven el local. Cortinetes, falses columnes dòriques, llums vermelles, vitralls de colors (una mica pop, se suposa que dels 70) i, sobretot, molts miralls.

L'hotel per hores ja no compta amb tot aquest bigarrament. Els objectes es poden trobar als Encants i, per això, la visita ahir per la Casita Blanca va ser trista. Miralls trencats, vàters (també model anys 70, desgraciadament) desplaçats, portes sortides de polleguera i algunes de trencades perquè algun maldestre s'hi va quedar tancat a dins fa poc.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

Amb tot, el recorregut té moments memorables. Com aquella garita de recepció on es poden trobar des de recanvis de llums vermelles (tot necessita la seva intendència) a un cartró buit de capses de preservatius (sempre hi ha clients amb poca fe en si mateixos) i, evidentment, els claus on deixar les ja inexistents claus. O com la font del primer pis, que un imagina com la de Jacques Tati a Mon oncle, activant-se i aturant-se al pitjar un interruptor.

EL SARCÒFAG DEL PLAER / O com l'habitació del Sarcòfag, al primer pis. L'estança era coneguda amb aquest nom pels treballadors del local perquè conté al seu interior un immens moble, semblant a un armari però de més de dos metres de fons. L'obertura de les portes del fals armari revela la naturalesa del moble. Un llit envoltat de grans miralls. Fins i tot Narcís es torbaria de disfrutar en un lloc així.