conflicte per un pla urbanístic en un barri de sant andreu
Els veïns de Navas salven la plaça de la Guineu als jutjats
El jutge dóna la raó als residents i anul·la el pla de millora que suprimia l'espai
El solar va ser cedit a una empresa després d'una permuta per un terreny a Fabra i Coats

Veïns de la plaça de la Guineu al mur que amaga l’espai. /
Una font, vuit petits bancs de fusta -en realitat cadires, per allò de l'urbanisme preventiu- i una dotzena d'arbres d'allò més frondosos, dels que costen de trobar a la metròpolis, fa més de dos anys que estan captius darrere dos murs de ciment que impedeixen l'accés a l'ara forçosament deserta plaça de la Guineu, un espai consolidat com a plaça d'ús veïnal al barri de Navas des de fa més de 25 anys i que l'Ajuntament de Barcelona va cedir el 2007 a una empresa privada per construir-hi pisos després d'una permuta per uns terrenys a Fabra i Coats. Després d'una intensa i costosa lluita veïnal, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó als veïns i ha anul·lat el planejament urbanístic que acabava amb la plaça, que considera «arbitrari».
«La victòria als jutjats ha sigut important, però nosaltres el que volem és que ens tornin la plaça», insisteix Maria Antònia Maeso, veïna de la finca del carrer de Biscaia, 372-378, i membre de la comunitat de propietaris que ha presentat -i
guanyat- el contenciós administratiu contra l'ajuntament. Però recuperar la plaça no és tan fàcil. Tot i que la sentència anul·la el planejament -que volia construir a la plaça tres edificis de gran altura-, el terreny continua sent edificable i de propietat privada, i, de moment, la plaça segueix tancada per dos murs pintats amb petites mans de colors estampades pels nens del barri durant una de les jornades reivindicatives organitzades durant aquests anys per recuperar l'espai i darrere una porta sempre tancada amb un revelador Especuladors fora del barri.
«Des del primer moment vam demanar que, mentre es resolia el contenciós, com a mínim obrissin la plaça, que és el pas natural cap a la Meridiana i el metro, però sempre ens ho han negat», apunta Joan Bargalló, un altre dels residents.
I encara que la voluntat dels veïns
-que també denuncien que en cap cas van ser informats de la venda de la plaça, i que se'n van assabentar quan van veure que movien la sortida del metro cap a la Meridiana- sigui recuperar tota la plaça, són perfectament conscients que aquesta batalla està perduda i ara negocien amb tots els grups municipals què s'hauria de construir a la zona, sempre deixant un tros de plaça lliure i una zona de pas.
Notícies relacionadesLa regidora de Sant Andreu i d'Urbanisme, Gemma Mumbrú, considera que la sentència -que anul·la el planejament aprovat al considerar que aquesta no era l'eina adequada per modificar la volumetria sinó que s'hauria d'haver tramitat mitjançant una modificació del
PGM- és «una bona oportunitat per a tothom». «Tot el solar torna a ser edificable i això dóna viabilitat a una nova fórmula d'acord amb l'actual propietat que manté inalterables els seus drets edificatoris sobre el solar», adverteix.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»