175 anys de sabor

Present. Llagosta, pollastre, salsitxes, llom de porc, calamars, llagostins, musclos, rap o similar, pèsols, carxofes, ceba, tomàquets, oli, all, safrà, sal, pebre i caldo de carn o peix. No és una llista qualsevol, és la fórmula magistral de la paella Parellada, quinta essència de la carta d'arrossos de l'històric 7 Portes. Però també és la baula entre un dia de febrer del 2011 i un del 1942, per exemple, quan Paco Parellada va assumir el comandament de la casa i la va consolidar com a reputadíssim restaurant de Barcelona.

Passat. Molt abans, l'establiment situat a les Cases d'en Xifré, al Pla de Palau, ja va arrancar amb força en la societat barcelonina. Era el Nadal del 1838 quan el Cafè de les 7 Portes s'inaugurava, encara que l'obra havia començat dos anys abans. Josep Xifré tenia claríssim que els baixos estarien ocupats per un«cafè de primera categoria», segons relaten Josep Maria Carandell i Leopoldo Pomés en el llibre que va homenatjar els 150 anys del restaurant, que ara en compleix 175 sense cap xacra.

En el seu arxiu documental hi figura aquell inicial contracte amb el primer arrendatari, el cafeter Josep Cuyàs. Quan es va inaugurar, encara sense rètol, als mitjans se'l va començar a conèixer pels set pòrtics. I així es va quedar, fins a figurar en les guies turístiques com un lloc de pas gastronòmic ineludible per la seva solera. A més d'altres mèrits, com ser el primer edifici de la ciutat amb aigua corrent.

Al llarg de la seva dilatadíssima vida, com un avi venerable, va anar mutant. De cafè amb cantant de la mà de Joan Biscamps i Bartomeu Mas (una trapa dóna fe del descens de les coristes), a convertir-se en restaurant amb la família Morera, que va anar elevant la fama i la solera de l'establiment.

Gairebé 70 anys

Quan Paco Parellada, de la Fonda Europa, hi va posar l'ull i la rúbrica, començaria una estabilitat de gairebé ja 70 anys al capdavant d'aquesta saga. I com reflecteix també la seva carta, sembrada de clàssics. La clientela més lleial es nega a veure desaparèixer del planeta els canelons 7 Portes, la paella Manolete, la Parellada i altres sabors que rejoveneixen la memòria als addictes.

«Hi ha una gran estabilitat en l'oferta perquè l'estil està molt definit», explica el seu gerent, Daniel Quer. Tant, que els 200.000 comensals anuals del 7 Portes (de 600 a 1.000 al dia) juguen sobre segur i la meitat de plats que despatxen són paelles, si bé a la taula potencien també el producte de temporada.

L'actual titular del 7 Portes és Francesc Solé Parellada, fill de Carme Parellada i el seu marit, Joan Solé, que ja van formar un trio de comandament infatigable amb el patriarca Paco. La casa, però, és com una gran família, ja que els cambrers i el personal en general conformen una plantilla d'unes 90 persones tan estable que coneixen noms i cognoms dels seus fidels. I és que, malgrat els falsos mites, gairebé el 60% de la clientela és local, tanta com per omplir no només el menjador original sinó els annexos que s'hi van incorporar als anys 40.«En canvi, les rajoles són les del primer dia», apunta Quer, i també exerceixen de catapulta als records els símbols maçons. I més:«no només es mantenen les receptes, sinó també les formes», aquell vell estil educat però sense aclaparar que s'extingeix en molts restaurants amb poc ofici. O els noms d'or de les seves reserves (de Fleming a Picasso, que va ser veí) i famosos i polítics sens fi i sense caducitat.

Notícies relacionades

Hisenda ultima una altra pròrroga per a l’oci nocturn del Front Marítim

Barcelona farà un simulacre d’onada de calor de 50 graus

Retorn al present. Encara que sigui mitja tarda, desenes de persones mouen els carrets. ¿Dinen tard o sopen aviat? No es pot saber, en un local que obre de 13.00 a 1.00 hores.Non stop. Fins al punt que es diu que -petites obres a part, fa dècades-, el 7 Portes pràcticament no ha tancat mai. Els fogons no han parat i el públic segueix ampliant mires, encara que hi predomini el de més de 40 anys, la mateixa xifra que s'acostuma a pagar per comensal per un àpat complet.

Futur. Els Solé-Parellada seguiran al capdavant, encara que no s'hi dediquin personalment. Aquest any celebren aniversari amb festa grossa. Amb actes populars i amb la Clau d'Or de la ciutat a la butxaca.