El Carmel, més a prop

En la memòria de molts veïns del Carmel ha quedat gravada la data del 25 de gener del 2005, quan una dotzena de famílies del passatge de Calafell eren evacuades al sortir unes esquerdes a la seva finca per les obres de la línia 5 del metro. Les van seguir, als dos dies, més d'un miler de persones quan la terra es va empassar una finca del carrer de la Conca de Tremp. Al marge de la greu crisi social i política, la tragèdia va propiciar un cop de timó per part de l'Administració per millorar un barri que molts barcelonins van situar llavors al mapa. Darrere d'aquell impuls, que majoritàriament s'ha materialitzat en aquest mandat, hi va haver, com sempre, els seus veïns combatius. Sis anys més tard, el Carmel ha escurçat distàncies entre el barri mateix i el que hi ha a fora: ja té metro i els seus carrers, dins de la complexa orografia, són més accessibles i estan més ben comunicats.

La indiscutible joia de la corona ha estat el suburbà, inaugurat el 30 de juliol passat, peça clau de la transformació que ha suposat la connexió directa amb el centre de la ciutat i tota la xarxa metropolitana d'un barri que ha crescut de cara a Collserola. Al marge d'aquesta infraestructura, una de les actuacions que ha afavorit més persones ha estat la instal·lació d'escales mecàniques i ascensors que, malgrat els actes de vandalisme que pateixen, han millorat la vida de milers de residents i d'una manera especial de les persones grans que s'enfronten diàriament a desnivells impossibles per a cames no entrenades.

Però abans d'entrar més a fons en matèria de mobilitat, és igualment destacable el canvi d'imatge del Carmel, un barri amb prop de 20.000 pisos, la majoria dels quals van ser construïts de manera desorganitzada i a corre-cuita. En una primera tanda, durant els anys 40 i 50, pels mateixos veïns, que tan bon punt reunien una mica de diners compraven terrenys i es feien una casa. Després, amb la immigració massiva, entre els anys 60 i 70, per unes immobiliàries que els venien com xurros. El resultat va ser un paisatge de grans blocs sense criteri urbanístic, i prova d'això és el despropòsit d'edificar en barrancs i en subterranis excavats a la muntanya.

REHABILITACIÓ DE FINQUES / Per això, després de l'enfonsament, el febrer del 2005, el Govern va decidir declarar l'Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral del Barri del Carmel (AERI) per desenvolupar un programa d'intervenció i impulsar i millorar el territori. Els veïns van aprofitar el moment receptiu de l'Administració per exigir ajudes per a les seves finques. Les van obtenir. Es va crear l'Agència de Promoció del Carmel i entorns sota la batuta de la qual es van englobar projectes com la remodelació urbana, un nou pla urbanístic amb la modificació del pla general metropolità, i la reclamada rehabilitació de finques. L'agència s'ha consolidat com l'empresa municipal encarregada de les obres.

I en aquest context es va firmar un conveni amb el Ministeri de Vivenda per valor de 16 milions d'euros, que ha permès des del 2006 i fins al 2009 la rehabilitació de 548 edificis (6.046 pisos), o sigui, el 30% del parc de vivendes del Carmel. Una de les principals obres va ser la col·locació d'ascensors en els blocs en què ha estat possible, a part dels més que visibles arranjaments de les façanes.

ASCENSORS I ESCALES / Al marge d'aquest lífting, algunes de les dificultats per als habitants del Carmel tenen relació amb la mobilitat. Dins de la complicació que suposa una zona muntanyosa, el barri ha vençut la inaccessibilitat de diversos carrers i ha acostat serveis com els CAP d'Horta i del Carmel o la biblioteca Juan Marsé (situats a la part alta) als veïns, que abans havien de superar interminables escales o carrers amb forts pendents per accedir-hi. Ara tenen ascensors o escales mecàniques. Dels 70 milions que el municipi hi ha invertit en els últims cinc anys, bona part han estat en pro de la mobilitat. En xifres, el barri compta amb 11 escales i ascensors.

En aquest aspecte, el director de l'agència del Carmel, Oriol Bonet, destaca tres eixos d'actuació. Un és a la zona del carrer de l'Alguer, on entre altres millores des del mes d'octubre passat funciona un ascensor inclinat que salva un desnivell d'uns 30 metres entre els carrers de la Murtra i el Santuari. En aquest mateix lloc també s'ha recuperat un solar al carrer del Santuari que serveix d'aparcament provisional en una zona amb greus problemes d'estacionament, alhora que s'han ampliat voreres als carrers adjacents a Fastenrath, un eix que facilita la comunicació entre el Carmel i la Teixonera.

Notícies relacionades

Mor als 86 anys Lluís Permanyer, periodista i cronista de Barcelona

L’històric Forn de Sarrià renaixerà gràcies al Forn de Cabrianes

Un altre paquet de reformes encara s'executa a la plaça de Salvador Allende, on es construeix un aparcament subterrani, i s'han millorat vies que han passat a ser de plataforma única. Bonet, que assegura que les actuacions que estan en marxa s'acabaran abans del final del mandat (amb l'excepció del pàrquing), subratlla la millora de l'accessibilitat que suposarà, quan finalitzi, la nova urbanització de la plaça de Pastrana, un pol que gira al voltant de la nova parada del metro.

El desastre d'aquesta infraestructura va paralitzar en el seu moment unes millores que ja estaven previstes, i es va acabar convertint en una oportunitat per al barri del Carmel, segons coincideixen a assenyalar veïns i responsables municipals.