"Volen fer-me fora amb els meus fills discapacitats"

Després de treballar durant més de 30 anys com a infermera i comercial per mantenir amb un bon nivell de vida els seus dos fills discapacitats, Marisa Amugu té por de quedar al carrer. Tenia uns còmodes ingressos per les dues feines que li van permetre adquirir una casa que va reformar per als seus fills i per la qual va pagar 270.000 euros.

«Vaig treballar com una màquina per viure amb comoditat, però va arribar la crisi, es van disparar els interessos i em vaig quedar sense feina», explica. A Marisa Amugu li van detectar fa pocs anys quatre hèrnies a l'esquena que la van allunyar definitivament de la feina.

Amb uns ingressos de 6.000 euros al mes mantenia els seus fills en centres d'atenció especialitzats, però després del diagnòstic mèdic els va haver de treure d'allà i dedicar-se a cuidar-los. Ara només cobra 1.200 euros, no pot pagar la hipoteca i li han embargat el pis. «Quan vaig fer la reforma, el Banco Santander va taxar la vivenda en 384.000 euros, però ara se l'ha quedat per 218.000. I no es conformen només amb això sinó que a més a més tinc un deute de 80.000 euros per despeses d'advocats», explica.

Notícies relacionades

Més gent necessitada

«Em vaig arruïnar la vida per no saber què era l'euríbor"

Marisa s'ha apuntat a la plataforma d'afectats per les hipoteques que ha proposat al Congrés dels Diputats que si un propietari no pot assumir el pagament de la vivenda, saldi el deute quan entregui la casa, com passa als Estats Units i en altres països d'Europa, però el PSOE s'hi oposa frontalment.

«Em sento culpable per no haver pogut pagar, però crec que no és just ni ètic que a més a més de quedar-se la casa per menys diners dels taxats, em vulguin endeutar i fer fora de casa meva amb els meus dos nois discapacitats», afegeix. La Marisa ara té por que la seva altra filla hagi d'assumir els seus deutes. Ella també figura com a propietària.