L'últim cop baix a Narcís Monturiol

El que li faltava. Oblidat i menyspreat en vida, li acaben de donar el cop de gràcia, just 125 anys després de la seva mort. Fa poc se'l va recordar a la festa major de la Sagrera, on va morir el 1885, i per això em va passar pel cap descobrir com continua encara en la memòria Narcís Monturiol. L'any dedicat a les seves aventures submarines, amb exposició inclosa, va finalitzar amb una gran festa al Museu Marítim a finals del mes de juny passat. ¿De què va servir? ¿Encara ens en recordem? Per començar el recorregut a la recerca d'aquest visionari de Figueres em dirigeixo al millor lloc, a prop de l'Aquàrium, a l'accés de vianants, camí de pedra entre prades verdes que porta al Maremàgmum, on des de fa anys s'erigeix una rèplica de l'Ictíneo II, el submarí de fusta que va fer famós l'inventor empordanès.

Vaig amunt i avall i em desconcerto. A vegades creus saber on es troba una cosa, però al no veure-la al lloc on te la imaginaves comencen els dubtes. ¿M'he tornat boig? ¿On és el submarí, trasto revolucionari de 17 metres d'eslora i tres de mànega difícil de passar per alt? L'hi pregunto a una dona en un quiosc de txutxes i no sap res de cap submarí. L'hi pregunto a la noia dels cavallets davant del cine Imax i em diu que sí, que allà dalt hi ha de ser. Però passo el petit turó artificial i arribo gairebé a la Barceloneta sense veure'l. «Sí, és allà dalt, d'on vostè acaba de venir», m'insisteix un venedor de creps. ¿Estic cec?

Un viatge utòpic

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

Al final em treu de dubtes Héctor Barril, amable guardià de l'aparcament d'autocars i cotxes del Maremàgnum i que des de la seva minúscula cabina sempre ha pogut veure l'Ictíneo, a la plaça que porta el mateix nom, just abans d'arribar al passeig d'Icària i la plaça de l'Odissea, dos noms també molt relacionats amb un Monturiol utòpic. «Se'l van emportar la setmana passada, ja estava molt deixat», explica Héctor, que des del seu lloc de vigilància ha pogut veure com el pobre submarí s'ha anat deteriorant just l'any en què Barcelona recordava el seu inventor. «Va començar amb el partit que el Barça va jugar contra l'Inter de Milà. L'ajuntament va muntar aquí la festa dels italians i van començar a fer malbé el submarí». Això va ser a la primavera i, aparentment, al veure l'estat deplorable de l'enginy, recolzat només en quatre fines potes de ferro, altres es van acarnissar encara més amb el llegat de Monturiol. Va ser víctima de pintades, cops i altres destrosses fins que algú va decidir treure'l de la via pública. «Espero que sigui per renovar-lo i tornar-lo a posar al seu lloc», afegeix el vigilant.

Si no, la rèplica acabarà com els seus predecessors autèntics. L'Ictíneo I, avarat el 1859 -d'aquí ve l'any Monturiol que va començar el 2009, 150 anys després-, va tenir un accident en un port. El seu successor va ser embargat, subhastat i desballestat. Tots dos van acabar com a ferralla i van deixar invisible el llegat de Narcís Monturiol. Pobre.