Prova (política) superada

el passat de Jordi Hereu torna a escena. I no per mal. Al revés. El destí i les tuneladores han volgut que sigui justament ara -en el moment de més debilitat del seu mandat- quan l'acèrrima defensa que va fer del túnel de l'AVE entre Sants i la Sagrera, fa quatre anys, doni tots els seus rèdits. Hereu va arriscar i ara es demostra que va guanyar. El seu és el triomf de l'únic que va anteposar les raons estratègiques de la ciutat al pur tacticisme electoral. És el triomf, també, de l'enginyeria i la ciència sobre la por i els endevins. La tuneladoraBàrcinoha deixat enrere la

Sagrada Família. S'ha conjurat, doncs, el més grans dels perills. El temple segueix dret. Tant el de Gaudí com els afegits contemporanis. Ara, els tres partits de l'oposició i la junta constructora del temple expiatori hauran de reformular un discurs basat en prediccions apocalíptiques.

El 2002, el Ministeri de Foment, en mans del PP, la Conselleria d'Obres Públiques, en les de CiU, i l'ajuntament van acordar el pas de l'AVE pel centre de Barcelona. Davant del temple. Després de l'enfonsament del Carmel, el 2005, van aparèixer a l'Eixample una sèrie de pancartes que exigien el canvi de traçat de l'AVE. Que el sempre opulent Eixample Dret abracés el pancartisme va ser entès per alguns com una manifestaciónimby(acrònim anglès que resumeix la tan humana reacció de no voler que cap gran obra polèmica passi a prop de casa) d'airespijos. Altres van veure l'oportunitat de sumar vots a les eleccions municipals del 2007. PP i CiU, firmants del projecte original, van canviar la seva posició. Els convergents es van emparar en el fet que si no hi havia estació de l'AVE al passeig de Gràcia, no valia la pena posar en perill la Sagrada Família, la Pedrera, i gairebé tot l'Eixample.

MUNICIPALS DEL 2007 / La tàctica va fer efecte i Xavier Trias, líder del grup de CiU al Congrés quan es va acordar el traçat, i Alberto Fernández Díaz van sumar nous suports en els comicis del 25 de maig del 2007. Va ser llavors quan van decidir estirar la tàctica. En el primer ple municipal ordinari després de la contesa electoral, i gràcies al suport d'ERC, que seguia defensant que el túnel passés per Aragó, van aconseguir aprovar una moció que demanava que l'AVE no passés per l'eix del

carrer Mallorca. Va ser la primera oportunitat en què va quedar

patent que el govern en minoria del bipartit patiria molt en aquest mandat.

Notícies relacionades

17 anys per pactar l'obra i 8 de desmarcatge de dos firmants

Al talp de l'AVE li queden 12 llargs mesos fins a Sants

Hereu va confiar a Ramon García-Bragado la recerca de suports amb els quals posar sordina a l'èxit de la moció. Sectors professionals (col·legis d'arquitectes, enginyers i geòlegs), sindicals (CCOO i UGT) i, sobretot -per la seva tradicional proximitat a CiU i PP- econòmics (Cambra de Comerç, Foment, Esade i el RACC) van recolzar l'alcalde. Superat l'obstacle municipal i després d'aprovar el Parlament una moció semblant a la de l'ajuntament (Esquerra va votar en contra dels seus socis) el tacticisme va ser adoptat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a escassos mesos de les eleccions generals del 9 de març del 2008. Conscient de les tensions que produïa l'assumpte a Barcelona, sobretot perquè Josep Antoni Duran Lleida, cap de llista de CiU per al 2008, va negar qualsevol suport futur si no es retirava el traçat, Zapatero va demorar l'adjudicació.

L'ALCALDE EXIGEIX / Jordi Hereu va exigir llavors que es culminés el procés iniciat amb la licitació, és a dir, va plantar cara al president del Govern, extrem fins aquell moment inaudit i que no s'ha tornat a repetir. Zapatero, veient la pressió d'Hereu (amb una carta oberta publicada en portada a EL PERIÓDICO inclosa) i també del president José Montilla, va rectificar després de veure que la no adjudicació podria suposar una pèrdua de crèdit entre l'electorat català.