Ara per la porta gran

El setembre del 1997, Belle and Sebastian van oferir al BAM un d'aquells concerts que tothom diu haver vist, però precisament l'encant de l'escenari que els va tocar -la plaça del Rei- és la seva modesta dimensió; per això un se sent a prop dels grups, i gairebé pot sentir la vibració de les cordes de la guitarra i l'aire de la veu. Llavors els escocesos exhibien el seu segon disc, If you're feeling sinister, un emblema del pop independent dels 90, el coixí sonor amic on es va recolzar una generació de romàntics. Es preguntin a qui es pregunti, ja ho veureu, hi ha una gran probabilitat d'escoltar aquestes tres paraules: «Jo els vaig veure». El dubte és raonable. ¡No hi cabíem tots!

Ple total a la Damm

El pitjor de tot -o el millor, potser, si ho preguntem als mateixos Belle and Sebastian- és que dissabte, al carrer Rosselló, en la seva actuació com a caps de cartell del concert de l'Antiga Fàbrica de la Damm, tampoc hi cabia ningú. Ja era així des de la tarda, amb la multitudinària actuació dels Amics de les Arts, amb una popularitat que sembla seguir en imparable creixement. I el col·lapse va continuar a l'altura del xou d'OK Go, tot i que temes com Here it

goes again o This too shall pass gairebé costaven de reconèixer sense l'acompanyament dels seus icònics videoclips.

Per a Belle and Sebastian ja no hi havia mil·límetre quadrat on apostar-se. Stuart Murdoch va saltar a escena amb impuls guanyador, saltant i ballant com gairebé mai se l'ha vist sobre un escenari. Però el públic no podia ballar ni encara que volgués: no hi havia lloc per redirigir els peus. Va tocar ballar mentalment, però es va ballar.

Notícies relacionades

Festa major cívica

Maika Makovski, actitud i molt més

Perquè és difícil resistir-se al temari escollit pel grup, una combinació dels èxits del seu imminent nou disc Write about love -encara que no s'entén per què van oblidar I want the world to stop, la seva millor cançó en temps i un dels èxits pop indiscutibles d'aquest 2010- amb un grapat dels seus clàssics més estimats: Step into my office, baby, Like Dylan in the movies, Get me away from here I'm dying, Another sunny day, Ease your feet in the sea…

Guitarres esquinçades amb delicadesa, benvingudes floritures de corda i una gran actuació vocal no només de Murdoch, sinó també de Sarah Martin (inaugural I didn't see it coming) i Stevie Jackson (I'm not living in the real world). I bogeria popular amb The boy with the arab strap, Sleep the clock around o el bis de Me and the major. Han passat 13 anys, tots som grans, però el pop ens manté joves.