Com més alt no és millor

Les males notícies primer. Voalá, el muntatge de dansa aèria presentat com un dels plats forts del festival Mercè Arts de Carrer, va deixar una mica fred i avorrit el públic que va anar en massa a la Ciutadella divendres a la nit. Aquesta història de quatre executius estressats que perden un tren i es deixen anar ballant a 15 metres d'altura sostinguts per una grua no emociona malgrat l'espectacular posada en escena de la companyia argentina Voalá Project.

«Psé, és original, però no diu res», comentava una dona del públic, mentre més enllà se sentien alguns visques aïllats; queda clar que en gustos no hi ha res escrit. El vent fred que es va girar minuts abans de l'inici del ball aeri devia de posar la pell de gallina a les quatre dones que ballaven amb els executius a les altures: elles vestien calces i sostenidors, mentre que ells anaven tapadets amb vestit i corbata. La imatge era més passada de moda que avantguardista.

I ara les bones notícies. Així que es va acabar Voalá i dins de la programació del Parc de la Llum (una sèrie d'espectacles que tenen la llum com a protagonista i que es repeteixen avui), van començar les projeccions sobre el conjunt escultòric de la cascada del parc. Un làser va dibuixar el contorn de la monumental peça, i el públic (locals i turistes) hi va respondre amb ooohs i aaahs, que sonen igual en tots els idiomes.

La gent va continuar bocabadada durant els següents minuts davant una projecció sobre la pedra d'imatges en alta definició que invitaven a viatjar des de la prehistòria fins al futur. L'escultural Venus que emergeix de la petxina va adoptar diverses personalitats: des d'una reina disco dels anys 70 fins a la matriarca dels Simpson, Marge. Aquesta proposta és de l'empresa francesa Cosmo AV, especialitzada en projeccions monumentals, que des de fa dos anys també firma els espectacles de llum sobre la façana de l'ajuntament.

Notícies relacionades

La Mercè s'acomiada amb clàssics del pop i del rock

La mostra de l'amable somriure

MALABARS DE PRIMERA FILA / A continuació, el programa del Parc de la Llum va obligar el públic a desviar la mirada cap a l'esquerra, a l'escenari on els britànics Gandini Juggling van oferir un exercici de malabars lluminosos. Desgraciadament, només el van poder disfrutar les primeres files, perquè des del darrere amb prou feines s'entreveia una bola de llum que de tant en tant apareixia sobre el bosc de caps.

Última parada, Splash!, només visible des de primera fila. Sobre la superfície del llac, cinc ballarines i un hidro-dj, tapats amb impermeables a l'estil Pescanova, llançaven rajos que creaven una pel·lícula d'aigua sobre la qual es projectaven formes i colors. Hi va haver qui va xiular aquesta idea d'estil furer (el seu director, Franc Aleu, és col·laborador de La Fura), però també hi va haver ovació quan un ballarí es va llançar al llac per apagar una bengala que havia llançat un membre del seu equip, amb tan mala punteria, que va calar foc a una palmera.