La mostra de l'amable somriure

En un banc de la plaça de Catalunya, davant les parades número 4 i 5 de la Mostra d'Associacions, dels Amics del Titerearte i Yaya Luisa, un xòfer de bus amb la seva camisa blanc-i-vermella intenta aclarir per telèfon un malentès de la nit anterior. «A veure, Charo, jo et vaig dir quedem, a fer una volta, a ballar, però tu em vas dir que no. Doncs, surto jo sol i et trobo a tu, collons...»

Deu metres més enllà, davant les parades de l'Asociació d'Amputats Sant Jordi i dels Amics del Jardí Botànic, el conflicte sentimental és més gran. Ell, rapat i tres trenes curioses, està assegut a terra, amb mirada trista i perduda. Ella, a la gatzoneta davant seu. «¡Jo no puc més!», crida ell, s'aixeca, dóna un cop a una tanca i se'n va. Llàstima.

Al banc de davant de la parada de l'associació espiritual mundial Brahma Kumaris un home llegeix en aquest diari la pàgina sobre La princesa de San Blas, Belén Esteban for president. A cinc metres, davant la parada dels defensors de drets animals, un xaval de trets orientals fa fora els coloms amb el seu patinet.

Al banc de davant de les parades d'Avis Acollidors i de l'Agrupació Astronòmica, una parella islàmica d'Indonèsia menja amb el polze i els dits índex i del mig arròs i pollastre en plats de plàstic. El seu fill dorm pacíficament. Més a la dreta, ja a la meitat de la volta per la plaça, en un banc davant de les parades del Club de Futbol Barceloneta i de Dret a Morir Dignament, una parella de tot just 16 anys es perd en llargues morrejades d'amor adolescent, que és quan l'entorn deixa d'existir i no es pensa ni un segon en la mort, digna o no.

Un pallasso borratxo

3 Aquest entorn tampoc no li importa un rave al buscavides anglès que es desperta de la seva ressaca a l'herba malmesa, s'aixeca i es posa a orinar a la vista de tothom. Té la cara vermella, uns 40 anys molt mal portats i davant seu les parades de la Fundació Temps i Compromís i la Fundació Theodora de pallassos per als nens hospitalitzats, gent que honra millor el nom de pallasso que l'impresentable anglès.

Ja al final de tota la volta per la plaça, passats els Aguiluchos del Perú i els Somriures de Bombai, just al costat de l'última parada, el número 54 de Stop Accidents, hi ha la parada de la Creu Roja amb ambulància inclosa. ¿Do de l'oportunitat o coincidència desafortunada?

Notícies relacionades

La Mercè s'acomiada amb clàssics del pop i del rock

Jordi Fàbregas: «Reunir-nos només un cop a l'any ho fa especial»

És el 15è aniversari de la mostra d'associacions. Hi ha les més conegudes i mediàtiques, però sobretot desenes de més petites i modestes. Per a tots els gustos o necessitats. Ciclistes, gais positius, pares de gais, amants de Reiki o d'animals, per a gent amb càncer, greus lesions medul·lars o psoriasi, per a nens, avis i aquarel·listes, per a Haití, el Pakistan i el Tibet.

I tots t'ofereixen un somriure, una cura d'amabilitat. És la mostra del bon rotllo. El noi rapat de les tres trenes ja no dóna cops i consola la seva noia. Encara sort. I segurament, el xòfer del bus ballarà aquesta nit amb la Charo.