Un mar de vaixells encallats a la sorra

Isabel Coixet explica que la immensa catàstrofe ecològica, aquest alarmant desastre hidrogràfic de l'agònic i dessecat mar d'Aral, és comparable a la hipotètica desaparició de tota l'aigua que separa Barcelona de Mallorca. «És com si poguéssim anar caminant per un interminable desert cap a les illes Balears».

Entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, el mar d'Aral s'estenia fins a mitjan segle XX per 66.000 quilòmetres quadrats. Avui és un cementiri de sorra en què el temps va sepultant àncores oxidades i vaixells fantasmagòrics.

Aquesta sensació de vulnerabilitat és la que va empènyer Coixet a col·laborar amb la Fundació We Are Water. De la trobada ha sorgit el documental Aral. El mar perdido -que es projectarà per primera vegada al festival de cine de Sant Sebastià-, una exposició i un preciós conte escrit per ella.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Roca Barcelona Gallery obre les portes cada dia per exhibir aquesta exposició que polsa la reflexió sobre les conseqüències de la desaparició de 1.100 quilòmetres cúbics d'aigua que fa impossible la navegació per Aral, una tragèdia que també ha enfonsat la indústria pesquera i conservera. Makoto Fukuda ha compost el disseny d'aquesta mostra comissariada per la directora, en què destaquen les fotos de Jordi Azategui.

Coixet apunta en una paret una frase de l'aviador i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry. «El que embelleix el desert és que en algun lloc s'hi amaga un pou d'aigua». Per perforar-lo i trobar la sortida a la mancança d'aigua, We Are Water compta amb el suport d'Educació Sense Fronteres, Intermón Oxfam, Unicef i la Fundació Vicente Ferrer.