Decoradors sense relleu

A l'agost, a les festes de Gràcia no hi falten col·laboradors. Quan els carrers comencen a treure les taules i decorats al carrer, els veïns hi acudeixen en massa per ajudar a muntar la instal·lació elèctrica o penjar els adorns. Però en la feina rere bastidors, la que es comença a partir del gener, gairebé no apareix ningú. El motor del treball ingrat, el que es porta a terme a la primavera i l'hivern, està conformat per grups de tres o cinc persones en la majoria dels carrers. Sense aquest pilar, les festes com es coneixen avui dia perillen.

«És difícil implicar-hi els joves perquè ells estudien, treballen, van de festa. Som nosaltres, els més grans, els que tirem això endavant», explica Manolita Domínguez, del carrer de Providència, on ha muntat decorats els últims 20 anys.«És un problema latent. Hi ha molts carrers que depenen d'una sola persona i si ell o ella no pot seguir, pot ser que acabi la festa allà»,diu Ricard Estruch, president del carrer de Joan Blanques i de la Fundació de la Festa Major.

El pessimisme sobre la continuïtat de la festa s'ha estès fins i tot pels carrers amb més participació.«No sóc gaire optimista en aquest tema. Les festes s'han convertit en una celebració massiva i, si no aconseguim una generació de relleu sòlida, es podrien perdre i convertir-se en qualsevol cosa»,diu Sergi Font, president del carrer Verdi, que va confiar a una arquitecta mexicana la decoració d'aquest any.

De tots els barris

Conscients de les dificultats per incorporar noves mans treballadores, alguns carrers han començat a importar talent i mà d'obra. A Progrés han optat per cridar joves d'altres barris i fins i tot d'altres municipis.«Mentre en la majoria dels carrers hi falta joventut, en aquest en sobra. Els nois d'aquí han portat gent de les Corts, Sabadell, Cornellà»,diu Emili José Manero, president d'aquella comissió. Molt a prop, al carrer de la Llibertat, les veteranes decoradores han incorporat aquest any un grup de deu nens, gairebé tots immigrants, per pintar i muntar els adorns.«En tenim alguns de l'Argentina, un del Pakistan, diversos de l'Índia. Tots tenen il·lusió perquè és una cosa que mai han vist de prop»,va dir una de les decoradores.

L'admiració que alguns immigrants senten per la festa pot superar en alguns casos la dels autòctons, que en ocasions se'n van del barri aquesta setmana per fugir dels sorolls. És el cas de Leonor Castro, encarregada de La Casa Portuguesa, l'únic negoci amb una decoració que no passa desapercebuda.«M'encanta aquesta tradició i hi vaig voler participar. Vaig demanar permís als veïns per penjar les pancartes que els tapen les finestres. Tots van dir que sí»,explica.

El sud sorprèn

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Ahir, menys alguna excepció, els carrers havien acabat les seves decoracions. Al ser desvelades les seves decoracions per complet, els carrers de la zona sud es perfilen com els favorits. Tordera, amb un mercat amb acabats impecables, laBola de Dracde Progrés i les quatre estacions de Fraternitat de Baix van sorprendre els visitants.

Juntament amb ells, també són aspirants Bruniquer, amb una simpàtica decoració de personatges de còmic comSpiderman; Joan Blanques, amb una composició acolorida, i Verdi, amb un treball molt elaborat però menys impactant que d'altres anys.