Els enigmes de Mestre

¿Per què un empresari que gaudeix de respecte en el seu sector i d'ingressos sanejats decideix presumptament implicar-se en el tràfic de drogues? Que es tracti d'un home que va començar de descarregador del moll i que va arribar a ser propietari d'una empresa líder de logística dóna peu a conjectures precipitades per la llegenda negra de l'activitat portuària. Així es va rebre en un primer moment la detenció de José Mestre el 22 de juny passat, quan agents del Cos Nacional de Policia van obligar a bolcar en presència de Mestre un contenidor carregat de ferralla entre la qual van aparèixer diverses bosses d'esports amb 200 quilos de cocaïna pura.

Fins llavors José Mestre era el cap del clan familiar de sis germans que havia heretat del seu pare Juan una petita empresa dedicada principalment a la càrrega i descàrrega de ferralla i productes transformats siderúrgics. Aquesta era i és la principal activitat de Tercat, la seva empresa, líder en moviment de contenidors portuaris, que el 2008 va facturar per valor de 89 milions d'euros amb un benefici de 22 milions. Des del 2006, Mestre era el director general de Tercat després d'haver venut amb els seus germans el 70% de la societat a l'operadora global Hutchinson, amb seu central a Hong Kong. Amb aquella operació, decisiva perquè Tercat aconseguís l'adjudicació del nou moll Prat, de 100 hectàrees i encara per inaugurar, la família Mestre va ingressar uns 170 milions d'euros. Amb aquestes dues dades n'hi ha prou per diluir la sospita que hi havia problemes d'ingressos.

Discreció trencada

Tampoc el seu gran tren de vida semblava que li generés problemes de liquiditat. Tot i defugir els focus i la vida social més habitual de les grans fortunes, a Mestre, amb finca familiar al Maresme, li agraden els cotxes d'alta gamma, la gastronomia de sibarites, els iots, els cavalls amb carruatge i els rellotges de grans marques que li acostuma a proporcionar el seu bon amic i joier de confiança Esteve Rabat. Amb un fill especialitzat en galeries d'art, la col·lecció d'obres de grans autors és abundant i recollida en un catàleg només per als amics. La discreció pública –era impossible obtenir fotografies seves– es va trencar el maig passat, quan el van escollir millor empresari de l'any al Saló Internacional de Logísitica (SIL), promogut pel seu gran amic Enrique Lacalle.

Els que més han tractat amb els Mestre, integrants de la comunitat portuària, coincideixen a dir que només hi ha tres escenaris possibles que poden explicar –no

justificar– que Mestre estigui implicat en el tràfic de drogues. La primera, que fes temps que s'hi dediqués i que, cada vegada més atrapat, finalment hagi estat descobert. Els coneixedors de l'entorn de Mestre troben poc creïble aquesta opció. La segona possibilitat és que es tractés d'un fet puntual, sense precedents i en què s'haurà de determinar si l'empresari era còmplice o víctima d'una trampa. Aquesta tesi tampoc compta amb gaires seguidors. La tercera opció té, fins ara, més consens. Des del 2006, Mestre ha intentat diversificar la seva fortuna en mercats especulatius i ha perdut desenes de milions d'euros (algunes fonts parlen de fins a 60 milions). El 2006, quan la bombolla financera global estava a dalt de tot, Mestre va ingressar una enorme quantitat de diners per la venda a Hutchinson. Tot seguit va començar, de manera gairebé compulsiva, a embarcar-se en arriscades inversions, moltes de les quals van acabar resultant fallides. El grup Mestre va entrar en el sector immobiliari amb la compra de gairebé el 5% d'Aisa, la immobiliària de Genís Marfà que ha viscut com tantes altres la punxada immobiliària. La mala inversió dels Mestre en una ampliació de capital de 112 milions d'Aisa es va reobrir als jutjats el gener passat.

Notícies relacionades

Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

La llegenda diu que els Mestre són gent de paraula en les transaccions que dominen –moviment de mercaderies– però que encaixen malament i apel·len a recursos més expeditius quan es veuen sorpresos en el resultat de les seves inversions. De totes maneres, més que la inversió en Aisa, els que coneixen bé la manera de fer de Mestre veuen la seva possible ruïna en les inversions d'alt risc que es feien en mercats internacionals de borsa a mitjans de la dècada. Diverses fonts afirmen que Mestre era un operador diari de borsa que pot estar entre els perjudicats de la monumental estafa de Madoff, els principals clients del qual a Espanya actuaven a través de Banif, que va realitzar un moviment de capitals pròxim als 3.000 milions. Tot i això, Mestre, un obsés de la feina que era el primer d'arribar a treballar amb el seu cotxe d'alta gamma –«si no vas amb Ferrari, es pensen que vas malament de diners», deia als seus amics– a les instal·lacions de Tercat, un edifici de vidre conegut al port com a Taj Mahal, no consta a la llista dels que van denunciar Madoff als tribunals de Nova York.

Els que més han tractat amb l'empresari aquests últims anys li han sentit dir que les seves pèrdues a partir del 2008 van ser milionàries. Les mateixes fonts afegeixen un matís important: Mestre, un personatge amb un perfil molt clàssic en qualsevol gran port, té el seu propi codi de valors.«Una cosa és traficar amb droga i una altra blanquejar-ne els diners», explica un expert portuari.«I Mestre pot haver ajudat al blanqueig, però això del tràfic és molt estrany», diu.