Adigsa reconeix 53 pisos oficials amb intrusos a l'àrea metropolitana

Ja no es tracta de casos aïllats ni tampoc d'invasions concretes. L'ocupació il·legal de vivendes de protecció oficial buides, més coneguda amb l'expressió «viure de puntada de peu», s'estén pels barris més necessitats de Barcelona. Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat, ha acabat reconeixent, almenys, 53 vivendes ocupades per famílies que hi han entrat a base de puntades de peu, segons xifres aportades a aquest diari. El problema s'ha detectat amb més intensitat a Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, el Prat i Sant Boi.

El Gornal, a l'Hospitalet de Llobregat, i Sant Roc, a Badalona, encapçalen la llista de barris que han registrat més ocupacions, amb 11 pisos afectats cadascun. Als barris afectats també abunden els pisos municipals buits i vivendes privades que han estat embargades pels bancs per impagament hipotecari, un caldo de cultiu idoni per a les invasions a puntades de peu.

Adigsa assegura que manté unes 203 vivendes deshabitades en aquests municipis de l'àrea metropolitana que estan reservades per a «emergències socials», és a dir, per a casos de famílies amb necessitats extremes. No obstant, l'empresa també reconeix que uns 150 pisos de la seva propietat no estan habitats per la lentitud burocràtica per trobar els beneficiaris a través d'un procés «rigorós i garantista».

CORRECCIONS / Carme Trilla, secretària general d'Habitatge de la Generalitat, va reconèixer a aquest diari que fins ara els tràmits per reassignar vivendes protegides que havien estat abandonades pels seus adjudicataris havien estat lents. La lentitud en els processos ha creat un important nombre de pisos buits, a causa dels llargs i enutjosos tràmits administratius per reassignar la vivenda. Si un llogater d'una vivenda social se n'anava del pis, s'havia de fer un procés d'adjudicació nou, amb sorteig inclòs, fet que allargava la situació.

«Per corregir aquest problema, vam crear el registre únic i ara en cada sorteig hi ha una llista d'espera llarga. De manera que si algun guanyador renuncia a la vivenda, podem trucar als de la llista d'espera», explica Trilla.

Dels 2.000 pisos que Adigsa té a Barcelona, gairebé uns 400, és a dir, el 20%, no estan habitats per diverses raons. Bona part d'aquestes vivendes estan a punt de ser entregades i la Generalitat espera que l'estiu que ve aquesta xifra es redueixi a 200. «És molt difícil baixar dels 200 pisos buits perquè necessitem que entre el 8% i el 10% de les vivendes no estiguin ocupades per si es produeix una situació d'emergència», explica Trilla. «La situació no és fixa sinó que constantment hi ha gent que abandona les seves vivendes i la readjudicació mai no podrà ser immediata», agrega.

LEGALITZACIONS / Adigsa ha reconegut que ha hagut de legalitzar la situació d'alguns ocupants il·legals. Es tracta dels casos en què un adjudicatari legal es trasllada i deixa la vivenda a algun familiar. L'empresa reconeix que no és una mesura del tot justa, però si observa que els ocupants il·legals compleixen els requisits, acaben per regularitzar la seva situació per evitar el llarg procés judicial que implica el desallotjament i la convocatòria d'un nou concurs per adjudicar el pis.

Notícies relacionades

«Sento vergonya»

Emancipació als 58

L'empresa també assegura que el problema d'ocupació de pisos «no és cap novetat» i que des de la data de la seva fundació, fa uns 25 anys, sempre han comptat amb un departament jurídic que es dedica a desallotjar els habitants il·legals. Tot i això, amb les creixents dificultats econòmiques i l'augment de l'atur, els casos d'ocupacions d'aquest tipus han augmentat.

Gran part dels habitants il·legals de vivendes públiques han estat demandats per una quantitat que acostuma a rondar els 70.000 euros, cosa que fa que la situació de pobresa permanent que pateixen aquestes famílies encara s'agreugi més. Només a la ciutat de Barcelona l'empresa ha obert processos judicials contra 27 famílies.