Jesús Portavella és un especialista en heràldica i onomàstica amb passat d'arquitecte

Petons. Un dels noms de «coses» que no sempre resulta fàcil documentar quan salten a la placa d’un carrer a Barcelona. L’actual pare del nomenclàtor, Jesús Portavella i Isidoro (1932), ofereix en aquest cas dues versions oposades per a aquest carreró sense sortida del Born. Que procedeixi de Joan Pontons, que va viure el 1651 al Portal Nou (al costat); o bé més llegendària, que recordi els petons de comiat que els condemnats a mort feien als seus familiars al costat de la Ciutadella. En altres casos la cosa està molt més clara, com la de punts geogràfics (vinculats, per exemple, a la història de Catalunya i la corona d’Aragó (Calàbria, Sicília...), designats per Víctor Balaguer quan va buscar noms per a l’Eixample d’Ildefons Cerdà. I en un grapat de casos, com el de Vilageliu i Gavaldà (a la Zona Franca), el misteri de la vinculació encara està obert i espera una futura edició.

Per cert, que la suposada filla il·legítima de Cerdà, Clotilde, no només dóna nom a uns jardins, sinó que protagonitza una de les biografies que més han apassionat aquest expert en heràldica i onomàstica.«La seva vida dóna per escriure tot un llibre», encara que al diccionari aquesta arpista es queda en unes línies.

També donarien per a fascicles les biografies desenterrades en el cas dels carrers de Dalmases o el jardí que homenatja la fotògrafa Anaïs Napoleon, destaca.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Tot i el seu coneixement enciclopèdic de la geografia local i els seus avatars, Portavella té passat d’arquitecte i no es va capbussar fins als 90 en elhobbyque ara ha fet que firmi el significat que dóna nom als llocs comuns de la nova Barcelona.

Una ciutat canviant que, en conseqüència, també ha canviat algunes plaques, no només per esborrar algun passat vinculat a la dictadura o la guerra –Albarrasí, per Ourense; o General Almirante per Juan Gris (el pintor)–, sinó per qüestions pràctiques i duplicitats, a petició popular, tot i l’embolic de tornar-los a batejar.