Gràcia acabarà el 2010 amb el 70% dels carrers de vianants

La croada de les administracions contra l’ús del vehicle privat s’accentua en aquells territoris amb una taca urbana definida pels carrerons que són característics de qualsevol casc antic. El de Gràcia és un exemple perfecte d’aquesta qüestió. Gairebé el 70% dels carrers de l’exvila ja són espais on regna el vianant. L’accelerada que ha viscut en aquest mandat l’aplicació del pla de mobilitat del barri, gràcies en bona part a les obres de reforma del mercat de la Llibertat, tocant a la plaça de

Gal·la Placídia, suposa passar el Rubicó, és a dir, que no hi ha marxa enrere en una política de devolució de l’espai públic en un barri en què el 52,8% de les llars no tenen vehicle propi.

El 2004, quan el districte estava en mans d’Esquerra, que llavors formava part del govern municipal

–ara està a les del PSC–, es va firmar el pla de mobilitat segons el qual es va dividir el casc antic de Gràcia en 16 superilles per a vianants. El raonament és que bona part del trànsit que absorbia el districte, tenint en compte que menys de la meitat dels graciencs té cotxe propi, era de pas, de manera que s’ha traspassat aquesta circulació cap a les grans vies que travessen la vila de mar a muntanya (Torrent de l’Olla, Gran de Gràcia, Torrent de les Flors) i Llobregat-Besòs (Travessera i l’eix Providència-Blada-Santa Àgata-Carolines, entre altres).

PLATAFORMA ÚNICA / Un dels elements que caracteritzen el districte és l’anomenada plataforma única. Davant la impossibilitat d’ampliar voreres, a causa de l’estretor de molts carrers, es va optar per anivellar la calçada amb la vorera. Aquesta mesura, juntament amb les restriccions de trànsit, ha permès una convivència cívica entre vehicles (sobretot de servei i d’entrada i sortida dels aparcaments) i vianants.

Després de la firma del pacte van entrar en funcionament les dues primeres illes, les definides per Travessera-Torrent de l’Olla-Còrsega i Gran de Gràcia i la més simbòlica, la que incorpora la seu del districte, a la plaça de Rius i Taulet (rebatejada com a Vila de Gràcia), i que dibuixen Gran de Gràcia-Blada-Providència-Torrent de les Flors i Travessera.

L’any 2009, i gràcies a les obres del mercat, però també a les obres de l’eterna reforma de la plaça de Lesseps, es van guanyar quatre super-illes més.

Notícies relacionades

Una nit com les de l’Up&Down

BCN malgasta aigua extreta dels túnels del metro

CONSULTA VEÏNAL / Abans de l’estiu es farà una consulta veïnal per abordar uns possibles canvis de sentit en alguns carrers del casc antic, encaminats a configurar dues illes més. El balanç a finals d’any, per tant, serà de vuit de les 16 macroilles completades, i això sumarà el 70% dels carrers.

En l’anterior mandat es va actuar –o bé convertint en accessible la vorera, o bé convertint-la en plataforma única– en 27.000 metres quadrats de tot el districte. Durant el mandat actual se n’han reformat 35.000 només al barri de la vila de Gracia, un dels cinc en els quals es va dividir el districte.