Montse Colomé: «Ens fan por les emocions corporals»

–Es veu que li agraden les coses sense estar-se de res.

–Jo acostumo a treballar per encàrrec. El primer que vaig fer va ser la clausura dels Jocs de Barcelona amb Comediants. Va ser un debut en pla bèstia, amb 200 o 300 persones.

–¿Es porten bé els esbarts amb la dansa contemporània?

–No he volgut enfrontar l’aspecte tradicional amb l’aspecte contemporani, sinó plantejar un joc. Per això hi ha duets i trios on es combinen els dos llenguatges. Es tracta que la dansa tradicional no es quedi al seu gueto. Aquí es dóna molt valor a la dansa contemporània, però els esbarts també són molt actius i se’ls ha d’integrar a la dansa a Barcelona.

–Doncs la dansa és el que menys interessa al públic, segons les enquestes de consums culturals.

–Curiós, perquè ballar està a l’abast de tothom. Som un poble que té por al cos, a les emocions corporals. Ara que els nens estan tan enganxats a la Nintendo, seria bo que fessin alguna activitat amb el seu cos i la música.

–¿A quina edat va començar?

–Als 5 anys ja estava en un esbart. Recordo molt bé el primer ball, perquè em vaig equivocar en un moviment i va sortir malament. Però el meu cas no és vocacional. Va ser la meva mare qui em va impulsar a ballar.

Notícies relacionades

La fiscalia denuncia un grup per llogar pisos turístics sense permís dels propietaris

El TSJC defensa el dret a l’enterrament pel ritu islàmic d’un veí de Mollet

–Al final la dansa es va convertir en la seva professió.

–De gran, m’expressava millor amb el cos que amb la paraula. Ara mateix, deixaria de parlar i em posaria a ballar.