L'estrena d'una plaça de Gràcia acaba en baralla entre ERC i ICV

El que havia de ser un homenatge a les dones que van lluitar per defensar la llibertat durant la guerra civil va acabar ahir en una vergonyosa picabaralla política. Durant la presentació de la plaça de les Dones del 36, dalt de l’escenari i parlant com a president del districte de Gràcia, el republicà Ricard Martínez va rebentar inesperadament l’acte, davant la mirada atònita de les representants de les associacions de dones del districte, impulsores de la iniciativa.

Martínez va assegurar, amb el puny alçat i cridant, que les dones del 36 «s’avergonyirien que es tanqués una plaça pública» i va criticar que en un acte oficial onegés la bandera republicana, «una bandera tan inconstitucional com l’estelada, però que el govern del districte permet onejar pel simple fet de ser espanyola», segons l’alterat exregidor del districte i actual president, càrrec que no implica tasques executives. Tot seguit, Martínez va baixar de l’escenari i va arrencar de la tarima la bandera republicana (penjada amb una estelada i una senyera), fet que va enervar d’allò més Roger Amigó, conseller del districte d’ICV-EUiA, que va increpar l’enfadat republicà –ironies de la política–. Tots dos van haver de ser separats per un grup d’assistents.

L’ORIGEN DEL CONFLICTE / Banderes a part, el conflicte sobre la idoneïtat o no de la plaça radica en les dues portes metàl·liques que només hi permetran l’accés durant la nit als veïns dels tres nous blocs de pisos de luxe que s’han construït al voltant de l’espai, guanyat després de la demolició d’una antiga fàbrica tèxtil,okupada durant anys.

Els manifestants convocats per l’Observatori de Gràcia per denunciar la privatització del barri i que pretenien boicotejar els discursos polítics durant la inauguració de la plaça (que, d’altra banda, es van mostrar en tot moment respectuosos durant els parlaments de les dones), van quedar en un discret segon pla davant la intervenció de Martínez. Els manifestants –un centenar de joves amb gorres de milicians anarquistes– criticaven que els únics veïns que podran entrar a la plaça de nit seran els de tres blocs construïts per la promotora responsable d’urbanitzar la plaça, pisos de 486.900 euros per dues habitacions.

Tant republicans com ecosocialistes s’oposen al tancament de la plaça, que l’actual regidor del districte, Guillem Espriu (PSC), assegura que beneficia tothom ja que «només es tancarà quan no hi ha nens jugant ni veïns passejant».

Notícies relacionades

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

PROJECTE DEL MANDAT ANTERIOR / Per acabar d’embolicar la troca, Espriu va assegurar que el procés d’urbanització de la polèmica plaça, «tal com està ara», va ser aprovat en el mandat anterior, en què Martínez dirigia el districte. El republicà ho desmenteix i afirma que ell només va firmar la creació d’«un nou espai públic», i no el seu tancament «als veïns».

Malgrat la picabaralla política, Conxa Garcia, del Consell de Dones de Gràcia, entitat impulsora de batejar l’espai amb el nom de les Dones del 36, va destacar que aconseguir que el nomenclàtor de la ciutat reconegui el valor de les dones que van viure la guerra civil i la repressió franquista ha estat un procés llarg, però que ha valgut la pena. «El que volem amb aquesta plaça és que la gent jove que passi per aquí vegi la placa i sàpiga qui van ser aquestes dones», va afegir Garcia.