Barceloní

Sens dubte els barcelonins estem fets d'alguna pasta especial. No som tan socials com els madrilenys, ni tan salats com els andalusos, ni tants altres tòpics, però no hi ha dubte que, amb les nostres virtuts i misèries, som una mica estranys.

A més de treballadors --si no, no s'entén que la ciutat estigui més morta que viva a partir de les onze de la nit--, estalviadors --repeteixo la mateixa tesi--, estoics --suportem apagades, inundacions, esvorancs i altres errors aliens i només tenim una petita enrabiada-- i soferts --aguantem impostos locals que portarien a la revolta o a l'exili altres ciutats--, resulta que som feliços fins i tot en temps de crisi i auguris d'ultratomba.

Si les enquestes --o les seves víctimes-- no menteixen, gairebé el 74% dels barcelonins se senten especialment afortunats amb la seva vida. I el 95,7% està content de residir a Barcelona. Queda clar que no tot és mèrit de la ciutat en si mateixa, que s'emporta una nota de 7,6 pel que fa a les satisfaccions que proporciona, però un 6,6 en qualitat de vida. Les màximes alegries ens les dóna la família, de la qual se senten orgullosos el 92,6% (fins i tot els que després maleeixen la parentela per Nadal), seguida de prop pels amics.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

El sondeig realitzat a final del 2008 i presentat dimecres passat per l'ajuntament revela que ara, amb el jou de la recessió, ens sentim afortunats fins i tot a la feina (64%, uns 10 punts per sobre del 2004). Perquè tenir-la ja és en si mateix un gran plaer.

I tot i que l'economia familiar va a la baixa per a la meitat, donem aprovats i fins i tot notables a una infinitat d'aspectes municipals. També som magnànims, segons sembla. I sentimentals. Tant que l'amor de la sogra i els amics de festa ens compensen d'una dada demolidora: més del 40% de les famílies ingressen menys de 2.000 euros al mes (tenint en compte que un 42% no contesta). Facin comptes. Amb el preu d'hipoteques, impostos, assegurances, restaurants i altres peatges de viure a la gran ciutat, arribar a final de mes és un miracle. No m'estranya, doncs, que estiguem tan i tan satisfets...