UNA MIRADA A NOVES COMUNITATS

El CCCB organitza una jornada sobre emigració

Avui s'estrena un documental rodat a la província de Qingtian

La mediadora Sushan Qu, a l’exposició sobre la Xina que té lloc al CCCB.

La mediadora Sushan Qu, a l’exposició sobre la Xina que té lloc al CCCB. / FRANCESC CASALS

2
Es llegeix en minuts
ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

A la província xinesa de Qingtian, els ponts i les carreteres porten els noms dels emigrants que s'obren camí a Catalunya. Aquí hi viuen uns 42.000 ciutadans d'origen xinès, dels quals aproximadament un 55% estan establerts al Barcelonès. I una gran majoria procedeix de la província de Qingtian (Camp Verd), on els avis cuiden els nens fins que els pares prosperen a Santa Coloma o a Badalona. El CCCB dedica avui una jornada a una comunitat més discreta que secreta amb un documental rodat a Qingtian i una taula rodona en què participen els especialistes Joaquín Beltrán, Carles Brasó i Su- shan Qu.

Qu, llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i en estudis orientals per la Universitat Autònoma, va arribar als 15 anys a Barcelona i ara es dedica a actuar com a mediadora en comunitats xineses, fonamentalment a Badalona. Elboomva començar, explica, a partir del 1992, i es va incrementar amb les successives regularitzacions. Avui estan censats a Espanya uns 120.000 xinesos quan el 1980 no arribaven als 700. La principal dificultat per als xinesos nouvinguts és la barrera lingüística, explica Qu. I actualment, afegeix,"el tema de convivència veïnal és un conflicte latent, hi ha una certa incomunicació".

Notícies relacionades

Fa poc va haver d'intervenir perquè uns veïns, alarmats, creien veure serps penjades d'un balcó d'un domicili de xinesos. Però només era peix posat a assecar a l'hivern, un costum culinari xinès. Als nens xinesos, explica Qu, els violenta el contacte físic, les empentes i les masegades que aquí són normals entre els nois. També augmenta el seu absentisme escolar a causa del fet que l'ensenyament no és tan rígid com a la Xina i"es descontrolen".I, desvela,"a un xinès el molesta que li diguin xineset o xineseta, per a nosaltres és un gran menyspreu".

Joaquín Beltrán, professor d'Estudis d'Àsia Central a la UAB, ja fa 20 anys que intenta acabar amb els estereotips sobre els ciutadans xinesos, però diu que"amb poc èxit". "En general es tendeix a la sospita, que es deu al desconeixement",constata. Es parla de la màfia xinesa, que no hi ha morts ni enterraments, del seu hermetisme..."Els membres de la diàspora xinesa es consideren convidats i per això demanen poc",explica. S'ajuden econòmicament entre ells, explica Qu, i es decanten pels negocis, afirma Beltrán. L'exitós empresari Dídac Lee és el mirall en què es miren.