BCN ajuda a rehabilitar edificis si es conserven els nius d'ocells

Uns veïns del carrer d'Amílcar, al barri de Vilapicina, tenien previst rehabilitar la façana posterior del seu bloc de pisos, però els estudis preliminars van detectar un problema inesperat: per una part, uns xoriguers havien fet el niu al balcó d'un pis desocupat; per una altra, una colònia de ballesters ocupava diversos forats elevats, a les cambres de ventilació del terrat. Tot i tractar-se d'espècies protegides, aquests curiosos hostes dificultaven les tasques de rehabilitació. Els agents rurals fins i tot van arribar a parar les obres. ¿Què fer? La solució va arribar gràcies a un programa de l'Institut Municipal de Paisatge Urbà de Barcelona, en col.laboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que atorga subvencions per a la rehabilitació de façanes i parets mitgeres si s'aconsegueix preservar la fauna.

Transcorreguts diversos mesos des d'aleshores, els xoriguers segueixen a la mateixa façana, però en un altre emplaçament. "Vam col.locar un niu artificial en un lloc més elevat que no molestés els veïns", resumeix el biòleg Sergi García, que coordina els treballs. "Pel que fa als forats del terrat --prossegueix García--, en vam reduir la mida perquè hi seguissin entrant els ballesters, però al mateix temps es quedessin fora els molestos coloms, tal com exigien els veïns". Els forats tenen un diàmetre de set centímetres, aptes únicament per a espècies de mida més petita, com ara els falciots o les orenetes.

Les ajudes que l'ajuntament atorga per a la rehabilitació de façanes poden arribar fins a un màxim del 20% dels costos totals, depenent de factors com ara els colors escollits o la presència d'aparells d'aire condicionat i cartells publicitaris, però ara s'ha elevat el límit fins al 25% si el motiu és la preservació de la fauna. És difícil exposar un cas concret perquè no és el mateix canviar un niu de lloc que mantenir cinc forats en una paret que havia de ser tapiada totalment, segons expliquen fonts de Paisatge Urbà. "La filosofia del programa --afegeixen-- és que als veïns de l'immoble no els costi res mantenir els nius que hi ha en una façana i que, a més a més, la presència d'ocells no els comporti cap perjudici".

EVITAR ELS EXCREMENTS

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Un exemple possible, explica García, seria el d'unes orenetes que han fet el niu en una zona transitada, com va passar en un immoble del barri de la Clota i en un altre de Can Baró. L'ajuda de l'ajuntament sufragaria els costos de col.locar una barrera --una lleixa de fusta, per exemple-- per evitar que els excrements caiguin a terra i molestin les persones. En aquests casos es treballa en col.laboració amb la regidoria de Medi Ambient.

Així mateix, també és possible rebre ajudes a l'hora d'aïllar una paret mitgera, sense finestres, que ha estat colonitzada per ocells. "Fins fa poc era habitual tapiar tots els forats de les façanes antigues per evitar que els coloms els colonitzessin --explica el biòleg--. Ara, en canvi, el que pretenem és mantenir aquests mateixos forats, encara que més petits, perquè els puguin utilitzar d'altres ocells". Així, per exemple, al carrer de Violant d'Hongria, a Sants, s'hi han col.locat 27 nius per a ballesters que porten, a més a més, punxes per evitar que els molestos coloms hi repossin.