Sisa va desplegar el seu regne de fantasia a la plaça de Catalunya en un llarg concert

Quan un artista galàctic munta una festa no s'hi posa per poc: toca oficiar un espectacle elevat, que cobreixi tots els fronts. El temps és irrellevant. ¿Què són tres hores en l'enormitat còsmica? Dimarts, a la plaça de Catalunya, Sisa va presentar el seu nou disc i va mirar cap al passat, va centrar els focus i va passar el testimoni als seus amics, va cantar sol i en companyia, es va posar vestit galàctic i de carrer, i va brindarQualsevol nit pot sortir el sola la ciutadania. Pluja d'estrelles en el 60è aniversari d'un dels dos veïns més famosos del carrer Poeta Cabanyes, del Poble-sec, que fa anys el dia de la Mercè.

LaNit galàcticaes va estrenar amb l'acordió de Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) iVisca la llibertat.Un manifest: només des d'una llibertat no negociable era possible dissenyar un muntatge com aquest. Amb un presentador de veu aflautada embolicat en globus i amb ales de cartró; Iván Martínez, de Don Simón i Telefunken. I cedint la tasca d'animar l'ambient a la cançóEl trist i desconsolat enterrament,en veu de Marc Parrot. Després d'ell va arribar Jordi Batiste ambEl pas dels anys,i el rumbó es va assentar amb Melodrama, desoxidats després d'anys de silenci administratiu.

El grup conserva, resplendent, el registre de pop impetuós una mica proto-punk que tan inadaptat va resultar en el seu dia en l'escena laietana. Gloriosa rugositat aplicada, en companyia de les veus de Splac, aEl cabaret galàctic,Sisa comiendo pollo(dadaisme en la veu de Raül Fernández, Refree) iCoristes i numismàtics,defensada per Pau Debon (Antònia Font). S'hi van afegir Oriol Tramvia, Roger Mas i Quimi Portet.

Per fi, després d'un quart d'hora de pausa i una breuperformancea càrrec de Pau Riba, va aparèixer l'estàtua de la llibertat, és a dir, Jaume Sisa i el seu últim barret-peineta amb puntes, acompanyat de les Acapulco All Stars, una versió d'Antònia Font preparada per a un creuer mediterrani. Va sonar el repertori deNi cap ni peustal com va ser gravat pels mateixos músics, amb les al.lusions a Riba i Francesc Pujols, i culminat amb la celebrada declaració d'intencions d'Aquest any follarem com folls.

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

REUNIÓ DE MÚSICA DISPERSA

En l'últim bloc, un Pascal Comelade que va adaptar la seva botiga de joguines aEl setè celiL'home dibuixat.Moment històric: els veterans de Música Dispersa, és a dir, Selene i Albert Batiste, més Joana Bravo (filla del desaparegut Cachas), atacantCarrer,de l'àlbumOrgia.Després, la foto de família ambQualsevol nit pot sortir el soli tots els intèrprets de la nit. ¿Tots? No, Serrat, amb una samarreta amb la llegendaMade in Poble-sec,va rematar el clímax amb un duo aEl meu carrer,evocant orígens paral.lels a la falda de Montjuïc. Eren les dues tocades i Sisa es reconeixia sense paraules aNo cal parlar.